Política-Majestat

De vega­des diries que els polítics ni saben que cal fer amb el poble que gover­nen, diries que no saben què desitja real­ment, no tenen ni idea de qui és. Fer venir Felip VI a la cerimònia de record de l’atemp­tat de la Ram­bla és no saber quin peu cal­cen els cata­lans, els que tan neces­sita Pedro Sánchez per a seguir sent pre­si­dent del Gobi­erno de España. De ves­sa­des més o menys impor­tants n’hi ha cada vegada que un polític del regne apa­reix a Cata­lu­nya per pri­mera vegada. I és que, des de Madrid, no se sap qui som.

En Pedro Sánchez tam­poc coneix el poble català. Por­tar el rei a fer cerimònies al cos­tat de la gent que va sofrir l’atemp­tat més bru­tal i ines­pe­rat, por­tar el rei que ja l’any pas­sat va ser rebut amb una gran xiu­lada, por­tar-lo ara, ara que Felipe VI va ser tan ama­ble en aquell dis­curs reial del 3 d’octu­bre, dos dies després de la gran ensul­si­ada que la Guàrdia Civil i la Poli­cia van infli­gir a la nos­tra soci­e­tat, a aque­lla gent que el que desit­ja­ven era sim­ple­ment posar una pape­reta en una urna, voler fer-lo venir com si res no hagués pas­sat és sen­zi­lla­ment no saber on es posa.

Que no ho sap, Pedro Sánchez, que tots els col·legis elec­to­rals esta­ven plens de gent durant tota la nit i que van ser envol­tats per la població qui, orde­na­da­ment, anava a votar? No sap que les for­ces de segu­re­tat de l’Estat es van abra­o­nar damunt la població cata­lana que desit­java dir si volia o no la inde­pendència de Cata­lu­nya? Que no ha vist els repor­tat­ges eme­sos arreu d’ Europa? No s’ha espa­vi­lat, com a pre­si­dent del govern, a saber “què va pas­sar real­ment aquell 1-0”? No sap que l’endemà pas­sat el monarca, el que està per damunt del bé i del mal, va diri­gir-se al nos­tre poble... sí, a aquell poble que havia rebut gar­ro­ta­des men­tre esti­rava el braç per a posar la pape­reta a l’urna, i li va fer un dis­curs de Borbó? Pedro Sánchez no sap res del nos­tre poble. I això sí que és una veri­ta­ble mala sort, ja que els nos­tres repre­sen­tants a les Corts espa­nyo­les van votar per a fer fora el PP, cosa que, de retruc, li donava a ell l’auto­ri­tas. Cosa que apor­tava una certa espe­rança a un poble que des del 2010 va saber que no se’l con­si­de­rava part d’Espa­nya. Que va rebre una bella carta del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal que li deia... sabeu “del Esta­tut que votas­teis, nada de nada”.

Pedro Sánchez ens sot­metrà a una crisi inne­cessària en fer ater­rar el dar­rer Borbó a la Ram­bla de Bar­ce­lona. Hi series a temps, Pedro Sánchez, de can­viar de pro­ce­di­ment... De desar el rei i la família reial a dins La Zar­zu­ela, fins que la cele­bració hagi aca­bat? Pot­ser al cap d’uns dies, Felipe VI podria ater­rar silen­ci­o­sa­ment al Prat i entrar, amb sigil, a la plaça de Cata­lu­nya per a age­no­llar-se al cap­da­munt de la Ram­bla i besar el terra. Amb pene­di­ment.