Opinió

Vuits i nous

Tortuga d’estiu

“És prou llesta per posar els ous en una platja que observa neta

Aquest estiu, des de Mataró hem ofert una notícia posi­tiva al país i al món en forma de nata­lici ani­mal. El mes de juny, una tor­tuga va sor­tir del mar, va avançar per la platja i va dipo­si­tar uns ous en un sot que va fer a la sorra. Després se’n va tor­nar a l’aigua. El movi­ment i la depo­sició van ser obser­vats pels pro­pi­e­ta­ris d’una guin­gueta. Van donar avís, i des d’aquell dia es va mun­tar un ser­vei de pro­tecció i vigilància dels ous. Molts curi­o­sos s’hi han acos­tat. La segona set­mana d’agost els ous van reben­tar-se en mol­tes nits segui­des i tot de tor­tu­gues van venir al món. Algu­nes van fer per si soles el camí cap al mar, el seu medi natu­ral. Unes altres van rebre l’assistència prèvia del CRAM, orga­nit­zació gover­na­men­tal que vet­lla per la salut de la fauna marítima. Tot­hom ha estat d’acord a dir que l’elecció de la tor­tuga mare obe­eix al fet que el mar de Mataró, i en gene­ral el del Maresme, ha recu­pe­rat la qua­li­tat que fa anys havia per­dut. Fa anys, en el Mataró del meu record, l’aigua del mar un dia era groga; un altre, marró, i un altre, ver­me­lla, depe­nent del color que la indústria tin­to­rera de la ciu­tat fes ser­vir per tenyir o estam­par la roba. Totes les cla­va­gue­res ana­ven a parar a mar. Quan hi havia rie­ra­des, hi nave­ga­ven canyes i calai­xe­res. Milers de pei­xos inflats arri­ba­ven morts a ran de platja. Les gavi­nes no se’ls men­ja­ven perquè les poques que hi havia tenien el pala­dar exqui­sit. La tor­tuga que aquest estiu ha lliu­rat els ous a la platja és del gènere “babaua”, que ja es veu que vol dir que no té gaire intel·lecte. En té prou per saber quan les aigües són netes i segu­res. El mar i la platja de Mataró fa molt temps que pre­sen­ten nete­dat gràcies a les depu­ra­do­res i a la con­ducció de rie­res i cla­va­gue­res, però la babaua ha tri­gat a con­fiar-hi. Babaua sí, però no impru­dent, i menys quan es tracta de la família. Els mata­ro­nins que dis­gus­tats amb la platja pròpia van anar a mun­tar casa esti­uenca a la Costa Brava encara no han tor­nat. Quan els expli­ques que l’aigua i la sorra ja són prac­ti­ca­bles no s’ho cre­uen. O ho fan veure: han de man­te­nir la jus­ti­fi­cació de la inversió feta en la segona residència. Un vell pes­ca­dor diu: “Al mar és nor­mal que hi hagi pei­xos, tau­rons i tor­tu­gues, no per­so­nes.”

Els amos de la guin­gueta que van des­co­brir la tor­tuga era la pri­mera vegada que mun­ta­ven el negoci. Al començament es van mig pene­dir d’haver donat l’avís: “Ens obli­guen a posar la música baixa i a apa­gar els llums per no mal­me­tre els ous.” L’afluència de curi­o­sos ha aca­bat afa­vo­rint la caixa. A la barra es xiu­xi­ueja que, segons les estadísti­ques, només una de cada mil tor­tu­gues nas­cu­des en aques­tes con­di­ci­ons arri­ben a l’edat adulta. A Mataró n’han nas­cut prop de dos cen­te­nars. La simp­to­ma­to­lo­gia però, ens té molt con­tents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia