Qui són i on són els dimonis?

El Punt Avui del dimarts 24 de juliol titu­lava en pri­mera pàgina que el bis­bat de Girona havia nome­nat un exor­cista dio­cesà en la per­sona del rec­tor de Roses, Miquel Puig i Bofill. També expli­cava que aquest nome­na­ment era en com­pli­ment de la ins­trucció del Vaticà que ordena a totes les diòcesis de dis­po­sar d’aquesta figura. El rec­tor de Roses serà, doncs, el pri­mer exor­cista ofi­cial de la diòcesi de Girona. Haig de reconèixer que vaig que­dar asto­rat i no sabia si riure o plo­rar. Vaig tor­nar-ho a lle­gir no fos cas que l’hagués malin­ter­pre­tat. Però no. La cosa anava de veri­tat. Sí: mossèn Josep Puig és l’exor­cista ofi­cial del Bis­bat de Girona.

Faig memòria del meu temps de semi­nari i, abans de l’orde­nació pres­bi­te­ral, hi ha qua­tre ordes menors, entre què l’exor­cista, i tres de majors. Però això era als anys sei­xanta del segle pas­sat. Ja ales­ho­res no enteníem què feia l’orde d’exor­cista, però avui, en ple segle XXI, és del tot incom­pren­si­ble. És que algú encara creu que exis­teix el dimoni com un ésser que entra i surt de les per­so­nes? Algú encara creu en el dimoni, en Satanàs, en Bel­zebú o en algun altre nom que la mito­lo­gia ens ha por­tat? Podem creure en el dimoni d’Els pas­to­rets, però res més.

El dimoni, com a tal, no exis­teix. Exis­tei­xen el mal, la injustícia, la guerra, l’escla­vi­tud, la pobresa, el dolor físic i psíquic, tot el mal del món. Això sí. Això sí. Però aquest mal el pro­voca la mateixa natu­ra­lesa i els altres éssers humans. No cal bus­car més enllà. El mateix mossèn Josep Puig diu que farà el que bona­ment sàpiga posant-hi seny. Sobre­tot, posem-hi seny. I serà millor que no en par­lem gaire, perquè podem desa­cre­di­tar encara més l’Església ofi­cial. O pot­ser això és el que cal. M’ha estra­nyat que, fins al dia d’avui, no he lle­git cap reflexió o crítica de cap sacer­dot gironí. És que ho tro­ben bé, nor­mal i ade­quat o pre­fe­rei­xen callar per ver­go­nya ali­ena? Crec hones­ta­ment que, a hores d’ara, par­lar d’exor­cis­mes i dimo­nis que pos­se­ei­xen per­so­nes és un des­propòsit. Ara bé, si algú encara creu en el dimoni, ja sap quina és la solució: Roses.

Notes: exor­cisme: Ritus i pregàries per alli­be­rar algú de la influència dels mals espe­rits. 1. Dimo­nis bons i espe­rits guar­dants: àngel de la guarda. 2. Dimo­nis dolents i espe­rit dolents o agents del mal en el món (influència de la mito­lo­gia, del juda­isme, accep­tat més tard, pel cris­ti­a­nisme).

Exor­cis­tes famo­sos con­tem­po­ra­nis, de casa nos­tra: Josep Oriol, Josep de Calas­sanç, Antoni Maria Claret, Jacint Ver­da­guer...