Responsabilitats de país

Ni una set­mana, han espe­rat, i com llops la classe política ita­li­ana ha començat a fer-se retrets per la tragèdia de Gènova. Una trista pica­ba­ra­lla que busca evi­tar que l’esfon­dra­ment del pont els passi fac­tura entre l’elec­to­rat, quan el que toca ara és fer cos­tat als super­vi­vents i els fami­li­ars de les vícti­mes. És pre­ma­tur par­lar de res­pon­sa­bi­li­tats en l’esfon­dra­ment del pont de Gènova, però lamen­ta­ble­ment sí que aquesta tragèdia ha dei­xat clar que les pri­va­tit­za­ci­ons no fun­ci­o­nen, que no es pot dele­gar a ter­cers fei­nes que hau­rien de ser res­pon­sa­bi­li­tat de l’Estat, com és el cas de les infra­es­truc­tu­res d’un país o la sani­tat. Les pri­va­tit­za­ci­ons només por­ten bene­fi­cis a uns pocs, par­ti­cu­lars, els qui for­men part de l’empresa, no a l’usu­ari ni a la comu­ni­tat.