la galeria
Desastre total
Dilluns, quan començava a nevar, era en un bar de Lloret comentant el temps amb un xicot que és casat amb una alemanya. Al país d'ella –em deia l'interlocutor– ni tan sols han de recórrer a les cadenes per circular en cotxe. Allà, quan vénen els mesos més durs, tothom posa pneumàtics d'hivern que tenen el dibuix com els d'un tractor, per entendre'ns, i circula sense dificultats per les carreteres encara que siguin nevades. Evidentment ja s'entén que devia voler dir en condicions relatives i dintre d'uns límits. No li vaig preguntar per altres mitjans de comunicació o de transport, per exemple, les línies elèctriques i les de trens. Ben segur que no deuen caure torres d'alta tensió amb el primer borralló de neu ni catenàries de trens ni tot això. Aquí, sí. I amb cada tempesta forta igual. L'administració pública colla cada vegada més el pobre subordinat amb inspeccions constants i l'aplicació de normes sovint absolutament subjectives. Sense anar gaire més lluny, l'altre dia, un pis acabat de repassar i de pintar no podia obtenir la cèdula d'habitabilitat perquè les majòliques de la cambra de bany havien d'arribar a 2,10 metres i arribaven a 1,80. Fixeu-vos que això és una cosa de vida o mort. Les altres situacions no tenen importància. L'usuari es pregunta amb quin grau i quina regularitat es revisen les línies i les torres, per exemple. Perquè, evidentment, una apagada de la magnitud de la d'aquests dies és com un castell de cartes. La que cau fa caure la següent, i així successivament. Ha quedat tot paralitzat: tallers, obradors, botigues, supermercats –que les màquines de pesar i cobrar són elèctriques–, els ordinadors, els mòbils... Algú ha quantificat les pèrdues? No s'hi hauria de ficar l'administració, en la manera com funcionen les grans companyies elèctriques? (Paradoxalment, les petites són les que donen millor servei i a un preu més enraonat). I si això no es controla alguna vegada, no hauria de dimitir algú?
