La història continua, mestre

Després de la mort de Josep Ter­mes, la des­a­pa­rició de Josep Fon­tana marca –encara que sigui simbòlica­ment– per als lec­tors d’història del nos­tre país el final de mol­tes coses. Ho dic per la inter­pre­tació que van fer de la història cata­lana i també com a obser­va­dors del món can­vi­ant pro­ce­dent de les ide­o­lo­gies. Tots dos, Fon­tana i Ter­mes, van col·labo­rar en el suple­ment cul­tu­ral del diari i recordo que eren paci­fi­ca­dors de les tendències que en aquell moment escin­dien els his­to­ri­a­dors després de la cai­guda del mur. Eren per­so­nes vin­cu­la­des a una ide­o­lo­gia deter­mi­nada, però que havien man­tin­gut els ulls oberts davant les noves rea­li­tats. No s’havien que­dat uni­for­mats ento­nant el cant del cigne. Per a ells la història con­ti­nu­ava.