Els protocols i la realitat

Tres o qua­tre apunts rela­tius als esde­ve­ni­ments d'aquests dies. Pri­mer, els pro­to­cols. Els últims anys sen­tim esmen­tar sovint els pro­to­cols. No es refe­rei­xen pas als pro­to­cols nota­ri­als ni diplomàtics ni a la norma ceri­mo­nial, no. L'admi­nis­tració designa amb el nom de pro­to­col la pauta d'actu­ació que s'esta­bleix davant un fet con­cret. Hi ha gabi­nets, secre­ta­ries, empre­ses de con­sul­to­ria, que es dedi­quen a ela­bo­rar els pro­to­cols que han de regir l'actu­ació de poli­cies, bom­bers o per­so­nal sani­tari en cada una de les even­tu­a­li­tats amb què es poden tro­bar. Tot sem­bla pla­ne­jat, cal­cu­lat. Quan passa el fet s'han d'apli­car els pro­to­cols pre­vis­tos i així se suposa que tot fun­ci­o­narà cor­rec­ta­ment. Bé, ja ho veieu. Els pro­to­cols estan ben defi­nits en discs durs i dos­si­ers, però la rea­li­tat els supera, els ridi­cu­litza, els humi­lia. A la fi, com sem­pre, només val el sen­tit comú. I tenir una mica de sort. Segon. Dimarts, el pre­si­dent Mon­ti­lla va anar a la seu bar­ce­lo­nina de Fecsa Endesa amb la intenció d'infor­mar-se i de pres­si­o­nar. Vejam què passa i vejam si us espa­vi­leu. Un gest oportú. Però hi havia massa fotògrafs per immor­ta­lit­zar-lo. Això no li afe­geix clare­dat sinó sos­pita. Hi ha un prin­cipi de la cari­tat catòlica que acon­se­lla que la mà dreta no sàpiga el que dóna l'esquerra. Aquesta dis­creció es podria apli­car en aquest cas. Està bé que Mon­ti­lla anés a veure els màxims diri­gents de la prin­ci­pal com­pa­nyia elèctrica, però una mica més de dis­creció hau­ria ator­gat més valor al gest. Així sem­pre queda el dubte de qui­nes eren les ver­ta­de­res inten­ci­ons de la visita. Ter­cer. Ara que alguns cri­ti­quen, de manera tan interes­sada, els mit­jans audi­o­vi­su­als cata­lans públics, en aquesta catàstrofe s'ha demos­trat que han fet un paper infor­ma­tiu excel·lent. No teníem llum, però amb un vell tran­sis­tor amb piles sin­to­nit­zat a Cata­lu­nya Ràdio sabíem el que anava pas­sant. Que s'ho apun­tin, aquells que vol­drien fer-los des­a­parèixer del mapa per ocu­par el seu lloc. Quarta. No heu que­dat asto­rats davant la fra­gi­li­tat que han demos­trat aques­tes enor­mes tor­res elèctri­ques? No és una raó més per defen­sar el soter­ra­ment?