L'ombra del vuitanta-sis

Ara que tot­hom es pre­gunta de qui és la culpa, un té la sen­sació de déjà vu. Tot ple­gat recorda molt les neva­des del 1986 i del 2001, sobre­tot la del 1986. ¿Ofe­rei­xen prou garan­ties les infra­es­truc­tu­res? ¿El Govern va reac­ci­o­nar amb eficàcia? ¿Les for­ces de l'ordre i el trànsit van estar a l'altura? ¿Els ciu­ta­dans van ser prou pru­dents? Ja em dis­cul­pa­ran, però aques­tes pre­gun­tes són molt velles: ens les vam for­mu­lar 24 anys enrere i ens les vam repe­tir al 2001, amb resul­tats curi­o­sos; per cert: el senyor Joan Boada, fa nou anys, dema­nava la dimissió del con­se­ller d'Inte­rior i avui pensa que la reacció del govern ha estat cor­recta i que pot­ser van fallar els meteoròlegs. Men­tre escric aquest text (és a dir, ahir), a casa, a Cassà de la Selva, no tinc ni llum ni telèfon i tot just acabo de recu­pe­rar la fun­ci­o­na­li­tat del meu telèfon mòbil, però el pre­si­dent Mon­ti­lla diu que això és res­pon­sa­bi­li­tat d'una empresa pri­vada. La nit de dilluns a dimarts la vaig pas­sar a casa d'un amic, a Quart. M'hi vaig tro­bar enca­llat entre dues i tres de la tarda i vaig enten­dre que allò era una ree­dició de 1986. Vaig mani­o­brar i vaig bus­car refugi. Hores més tard, davant de la meva estu­pe­facció, a la tra­ves­sera de Quart hi con­ti­nu­a­ven arri­bant cot­xes i fins al tard no va aparèixer cap patru­lla de trànsit. Feia hores que no es podia pas­sar de Llam­bi­lles. La car­re­tera es podia haver tallat abans, doncs, però molts auto­mo­bi­lis­tes també podien haver-se estal­viat un viatge infructuós. Tot­hom coneix aven­tu­res d'algú. Jo els puc par­lar d'alguns Ulis­ses que van tri­gar vuit, deu i dotze hores per superar distàncies que en con­di­ci­ons nor­mals són ridícules. «Em va anar d'un pèl», et diuen. ¿Que de qui és culpa? Pot­ser hem fallat tots. Llàstima, perquè l'únic avan­tatge de fer anys és acu­mu­lar experiència, i es veu que som molt obli­da­dis­sos. ¿Quan repe­ti­rem?