Parlar amb la gent

Ernest Benach, que amb el monarca espa­nyol va remar­car allò del «par­lant la gent s'entén», que fins tot es va con­ver­tir després en eslògan elec­to­ral, encu­nya ara un nou joc de parau­les per sin­te­tit­zar el canvi que rei­vin­dica en la política: «Hem de pas­sar de par­lar a la gent a par­lar amb la gent.» Saber escol­tar per rever­tir la des­a­fecció. Plan­teja incor­po­rar les eines 2.0 al món de la política perquè per­me­ten esta­blir con­tacte directe amb els ciu­ta­dans i inter­re­la­ci­o­nar-s'hi de manera trans­pa­rent, pro­pi­ci­ant més pro­xi­mi­tat. Les noves tec­no­lo­gies són només un dels recur­sos que poden aju­dar a pos­si­bi­li­tar la idea que defensa Benach, que té la vir­tut que par­teix de l'autocrítica amb el propòsit d'incen­ti­var el debat i la reflexió. De fet el lli­bre que pre­senta és obert a noves apor­ta­ci­ons. Manuel Cas­tells, eminència mun­dial en tec­no­lo­gia de la comu­ni­cació i la soci­e­tat de la infor­mació, con­si­dera exem­plar que una pro­posta com aquesta la for­muli pre­ci­sa­ment un alt càrrec ins­ti­tu­ci­o­nal. Més enllà de par­lar amb la gent, que segur que és impres­cin­di­ble per començar a recu­pe­rar el crèdit per­dut, calen mol­tes més mesu­res. Ser més per­me­a­ble a les deman­des soci­als és per­ti­nent però també com­porta ris­cos, com per exem­ple que els gover­nants s'aca­bin abo­nant, com ja estan fent, que els mar­quin l'agenda i anar sem­pre a remolc dels esde­ve­ni­ments. Perquè els ciu­ta­dans tor­nin a dipo­si­tar la con­fiança en els polítics és indis­pen­sa­ble que aquests siguin capaços de lide­rar un país, d'avançar-se al seu temps i de donar forma i con­tin­gut a pro­jec­tes de futur que cohe­si­o­nin i il·lusi­o­nin, no es poden ins­tal·lar en la mirada a curt ter­mini i la recerca de l'efecte imme­diat. La fallida del nou intent de llei elec­to­ral cons­tata que pot­ser al Par­la­ment no són gai­res els que tenen tan clar com el pre­si­dent de la cam­bra que cal un canvi de para­digma.