Dos aniversaris

Ara tot just farà un any que el Par­la­ment català va come­tre un acte de sobi­ra­nia històric. Va apro­var les lleis de referèndum i de tran­si­to­ri­e­tat jurídica i fun­da­ci­o­nal de la República. Els dipu­tats posa­ven en les mans dels ciu­ta­dans la decisió sobre el futur del país, sis anys després d’haver-ho estat inten­tant de forma pac­tada amb l’Estat. Les ses­si­ons dels dies 6 i 7 de setem­bre són recor­da­des també per la matus­sera actu­ació dels grups con­tra­ris a aques­tes lleis, retar­dant les vota­ci­ons amb contínues inter­rup­ci­ons per assump­tes for­mals, inten­tant dei­xar en els ulls dels ciu­ta­dans la imatge d’un Par­la­ment i d’un país greu­ment divi­dits en dues mei­tats i d’un clima polític enra­rit en què una majo­ria s’impo­sava a la resta infrin­gint els pro­ce­di­ments cons­ti­tu­ci­o­nals que “nos dimos entre todos”. Entre tots els majors de 58 anys, per ser exac­tes. La cam­pa­nya per des­mo­bi­lit­zar votants del no i per dei­xar el marc obert que jus­ti­fiqués la poste­rior violència poli­cial i jurídica con­tra el referèndum i els seus pro­mo­tors estava en el seu clímax.

El 8 de setem­bre hi ha un altre ani­ver­sari. Aquell dia, l’any 1978, es van publi­car en el BOE les nor­mes per a la votació del referèndum de la Cons­ti­tució. El clima polític de fa qua­ranta anys no podem dir que fos plàcid i refle­xiu. Con­sul­tant l’heme­ro­teca hi veiem atemp­tats d’ETA, violència d’extrema dreta, remor de fusells a les caser­nes. El 30 d’octu­bre, qua­ranta anys abans que un grup d’ultres assetgés la seu de Cata­lu­nya Ràdio, l’extrema dreta feia escla­tar un paquet bomba al diari El País. Oi que seria d’un cinisme escan­dalós dir que aquell referèndum “divi­dia la soci­e­tat”? Doncs bé, amb aquell clima i aque­lles garan­ties el referèndum es va fer, per sort sense por­res, tot i que amb un cert caos en el cens, segons les cròniques de l’època. Si comp­tem com ara comp­ten les vota­ci­ons els auto­a­no­me­nats cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes, els vots afir­ma­tius van ser del 58,9% del total del cens. Seguint la seva lògica, es va impo­sar una mei­tat sobre l’altra? O això només val per als actes de sobi­ra­nia dels cata­lans?

Dos ani­ver­sa­ris de dos actes de sobi­ra­nia con­vul­sos. Un amb la tutela d’un estat que neces­si­tava refor­mar-se, un altre repri­mit de moment per aquest estat en nom d’una cons­ti­tució que, si es votés avui, no obtin­dria ni de bon tros el con­sen­ti­ment de la soci­e­tat cata­lana. Qui imposa què a qui? Tinc clar qui­nes espel­mes bufar. Per molts anys.