Piolins 2: el retorn

Si heu pas­sat per alt la plana 2 d’aquest diari recu­leu i atu­reu-vos un segon a la vinyeta d’en Fer. És el per­fecte retrat del moment polític actual: un Quim Torra esgri­mint la pro­clama de la lli­ber­tat i uns pre­sump­tes inter­lo­cu­tors que pre­pa­ren –una vegada més– el xarop de bastó. L’ama­guen dar­rere d’un som­riure, però és el que és i és exac­ta­ment el que ja vam tas­tar l’1 d’octu­bre. Res de nou. Ara estem en la fase d’amenaça, com mana el guió clàssic. Ahir ja es va anun­ciar des de Madrid que el Minis­teri de l’Inte­rior cele­brarà l’Onze de Setem­bre envi­ant 600 anti­dis­tur­bis a Cata­lu­nya. En Sánchez, com un Rajoy qual­se­vol. Pre­so­ner de la situ­ació. Sense ganes, ànim o marge de mani­o­bra per fer alguna cosa dife­rent. Per exem­ple, política.