Temporada alta

Estem entrant en tem­po­rada alta, en tots els sen­tits de la paraula i en tots els àmbits –cul­tu­ral, social, polític–. En l’àmbit polític, a les comar­ques giro­ni­nes la tem­po­rada alta començarà dimarts que ve amb la com­me­mo­ració unitària de la Diada per part de la Gene­ra­li­tat a Girona, la Dipu­tació i l’Ajun­ta­ment. Un acte a l’edi­fici de la Gene­ra­li­tat que per­metrà pren­dre el pols del clima i cap on poden anar les rela­ci­ons polítiques, com a mínim al nos­tre país petit, com can­tava Lluís Llach. No s’ha d’infra­va­lo­rar el pes dels ges­tos i, sobre­tot, de les parau­les. A veure com con­ti­nua l’estira-i-arronsa entre els que diuen “pre­sos polítics” i els que diuen “polítics pre­sos”; repressió o lega­li­tat; lli­ber­tat d’expressió o pro­pa­ganda, democràcia o estat de dret, adoc­tri­na­ment o edu­cació. Caldrà estar atents. L’endemà de la Diada, 123.358 alum­nes i 8.980 mes­tres i pro­fes­sors de les comar­ques giro­ni­nes tenen una cita a les aules. Una cita anual i habi­tual, que hau­ria de poder transcórrer amb nor­ma­li­tat. Però una altra vegada ens podem tro­bar que les parau­les inter­fe­rei­xin en el dia a dia de les clas­ses. Perquè des de fa un any sem­bla que no es pugui dir o par­lar de segons què a les aules sense córrer el perill que el docent en qüestió sigui acu­sat d’adoc­tri­na­ment. Amb totes les con­no­ta­ci­ons nega­ti­ves d’aquesta paraula però sense tenir en compte que a les esco­les sem­pre s’adoc­trina, si ente­nem que adoc­tri­nar és ins­truir. I ins­truir és edu­car, ofe­rir conei­xe­ments, que és el que es fa als cen­tres edu­ca­tius. Malau­ra­da­ment també caldrà estar atents a si es repre­nen els atacs que el model d’escola cata­lana va rebre el curs pas­sat. Però la veri­ta­ble Tem­po­rada Alta, i en majúscu­les, és la tea­tral. El fes­ti­val es va pre­sen­tar aquesta set­mana amb el curt La voz de España, que els pro­mo­tors van qua­li­fi­car de rei­vin­di­cació de la rebel·lia i de la lli­ber­tat d’expressió des de la pro­vo­cació. El que ha pro­vo­cat el fes­ti­val és l’habi­tual allau de demanda d’entra­des amb les cor­res­po­nents quei­xes pels preus i per les difi­cul­tats d’acon­se­guir-les pre­ci­sa­ment per aquesta allau de peti­ci­ons. Segu­ra­ment hi ha motius de queixa i les coses es podrien fer millor. Però a les por­tes d’un nou curs que es pre­senta molt calent des de molts punts de vista, el millor que podem fer és inten­tar evi­tar que també ho sigui per al sec­tor tea­tral, i gau­dir de tanta cul­tura com puguem.