Al Fossar de les Moreres

Res més espec­ta­cu­lar, entorn de l’Onze de Setem­bre, que sen­tir aque­lla colla de ciu­ta­dans de Cata­lu­nya dir que se saben fora­gi­tats de la Diada. No tan sols de la Diada, sinó, i molt espe­ci­al­ment, de la mani­fes­tació. Aquesta mani­fes­tació, ara nom­brosa, segueix la tra­dició d’aque­lla altra, humil i sen­zi­lla, que totes les tar­des d’aquesta jor­nada feien els inde­pen­den­tis­tes de Cata­lu­nya.

D’anys ençà, d’ama­ga­to­tis durant el fran­quisme i a cara oberta des de la tran­sició, els sobi­ra­nis­tes este­nien para­de­tes a la Ram­bla o a Urqui­na­ona per a diri­gir-se, a poc a poc, cap al Fos­sar de les More­res, allà on “no s’hi enterra cap traïdor”, com Serafí Pitarra recull en un dels seus poe­mes. Any rere any, sem­pre, el que en diríem vul­gar­ment qua­tre gats, amb la senyera des­co­lo­rida a la mà, hono­ra­ven aquell lloc, com a símbol de la gent que van morir sota la pólvora que el rei Borbó, Felip V, va manar llançar, furi­o­sa­ment, sobre la ciu­tat de Bar­ce­lona, que sim­bo­lit­zava el final de la guerra entre els Bor­bons i els monar­ques de la casa d’Àustria. Molts dels sol­dats van caure sota les bom­bes d’aque­lles tro­pes del Borbó. Sol­dats sense nom, nois d’arreu del Prin­ci­pat i de ves a saber d’on.

El monarca sí que lluïa nom. Dinas­tia. Mirava de lluny l’embran­zida dels homes, també sense nom, que arri­ba­ven amb canons i fusells con­tra els que es man­te­nien armats a la defensa de la terra, de la terra del rei, que men­tres­tant movia les cames reials men­tre espe­rava que el seu exèrcit tri­omfés. Els que del bàndol dels aus­tri­a­cis­tes, els cata­lans, que­ien a pilons, amb el cos estra­fet i el ros­tre esbor­rat, eren enter­rats en un forat on l’enter­ra­morts els api­lo­nava. Allà, al fos­sar que era envol­tat de more­res, encara amb fulles, aquell setem­bre del 1714, s’hi van posar amun­te­gats molts nois bar­ce­lo­nins, i molts dels pobles dels entorns de la ciu­tat.

El monarca, men­tres­tant, va plan­tar enmig del ter­ri­tori con­que­rit la seva llança i esborrà l’antiga llei i l’antiga terra. Qui eren, els nois morts, tenien nom, d’on venien? Alguns d’ells són al Fos­sar de les More­res. I tant com hi són con­vi­dats els geno­ci­des a fer una reverència davant aquells ros­tres des­co­ne­guts!