El portaveu de la farsa

Després d'haver lle­git l'arti­cle de la peri­o­dista Tura Soler. Després d'haver escol­tat tot tipus de comen­ta­ris més o menys mal inten­ci­o­nats. Després d'haver res­post en mit­jans de comu­ni­cació la pre­gunta què hi feia un delinqüent habi­tual a la reunió que el pas­sat 1 de març va tenir lloc a l'ajun­ta­ment?, em veig en l'obli­gació de fer els següents acla­ri­ments.

A la reunió que es va cele­brar el pas­sat 1 de març a l'ajun­ta­ment de Salt hi havia repre­sen­tants d'almenys qua­tre enti­tats sal­ten­ques d'ori­gen magrebí legal­ment cons­tituïdes: Al Hilal, Almo­ha­ji­ren Alma­ga­reba, Code­naf i Magre­bins per la Pau. També hi assistí el Sr. Moha­med Chaib, dipu­tat al Par­la­ment de Cata­lu­nya pel PSC, i un mínim de sis joves sal­tencs i sal­ten­ques d'ori­gen magrebí. Alguns d'ells, que el dijous ante­rior s'havien mani­fes­tat davant l'ajun­ta­ment i no se sen­tien repre­sen­tats per cap de les enti­tats abans cita­des, però que tenien ganes ells matei­xos de cons­ti­tuir-se com a enti­tat. Final­ment també hi havia pre­sents Poli­cia Muni­ci­pal i Mos­sos d'Esqua­dra, a part de jo mateixa.

La reunió tenia per fina­li­tat escol­tar els nois i noies d'ori­gen magrebí que viuen i són de Salt. Volíem saber què sen­tien i com havien vis­cut els fets traumàtics dels dar­rers dies, i poder-los expli­car de pri­mera mà, a través de la poli­cia local, algu­nes de les seves inqui­e­tuds, com és el cas de les iden­ti­fi­ca­ci­ons poli­ci­als, el perquè es fan i com es fan, ja que havia arri­bat per diver­sos canals que el col·lec­tiu d'ori­gen magrebí se sen­tia cri­mi­na­lit­zat per aquesta pràctica i pels fets que havien succeït la set­mana ante­rior.

Després de gai­rebé dues hores de con­versa, puc afir­mar que vam esvair molts dub­tes, vam crear ponts de diàleg. Vam cer­ta­ment tro­bar la pau, que tant neces­sitàvem. Aquest era el prin­ci­pal objec­tiu i el vàrem acon­se­guir.

La nota mal­so­nant, però, va arri­bar per un sol indi­vidu. Un indi­vidu que no pot diluir la fita acon­se­guida.

Sabia que, en aquesta reunió, almenys un dels repre­sen­tants dels joves que actu­al­ment encara no estan legal­ment cons­tituïts com a enti­tat, no era pre­ci­sa­ment un ciu­tadà modèlic. De totes mane­res, no tenia conei­xe­ment del seu his­to­rial delic­tiu. A mitja reunió, em varen pas­sar una nota amb el següent text: «Els peri­o­dis­tes pre­gun­ten com és que hi ha una per­sona a la reunió que té 12 ante­ce­dents.» Des­co­nei­xia quins i en qui­nes cir­cumstàncies. Vaig pas­sar nota a la poli­cia, i la poli­cia em va res­pon­dre: «Fins on sabem, la per­sona en qüestió ha com­plert amb tots els seus deu­tes amb la justícia i té dret a la reso­ci­a­lit­zació.»

En pri­mer lloc, jo no puc pas esco­llir quins són els repre­sen­tants i por­ta­veus de les per­so­nes que es tro­ben amb mi. Però durant la reunió, i a la vista de la nota que em van pas­sar, vaig fer als joves la següent reflexió: «Si us voleu cons­ti­tuir en una enti­tat heu de tenir molt en compte la vos­tra imatge i qui exer­cirà la vos­tra repre­sen­tació, en defi­ni­tiva, qui serà la vos­tra cara i el vos­tre por­ta­veu.»

Vaig apel·lar al sen­tit comú i els vaig recor­dar que els repre­sen­tants han de ser, per regla gene­ral, per­so­nes nobles i lle­ials i que tre­ba­llin gene­ro­sa­ment pel bé comú i no pel propi, en clara referència a l'indi­vidu en qüestió.

Després de la reunió, estu­diat l'his­to­rial de l'indi­vidu en qüestió, per a mi, ni per a ningú de l'Ajun­ta­ment, aquesta per­sona no pot ser repre­sen­tant de ningú, més que de si mateix: defen­sar els seus pro­pis interes­sos i que la poli­cia no l'escor­co­lli. Curi­o­sa­ment, qui més es va quei­xar de la bru­ta­li­tat de la poli­cia fou ell mateix. Aquesta per­sona ha de veure i enten­dre que el camí de la reso­ci­a­lit­zació no és fàcil, mal­grat hagi com­plert la pena de presó legal­ment esta­blerta. És per­fec­ta­ment nor­mal que la soci­e­tat el qüesti­oni, que tin­gui recel. Si real­ment té intenció d'inse­rir-se a la soci­e­tat haurà de tenir paciència i pagar el peatge.

Dins el col·lec­tiu de joves sal­tencs i sal­ten­ques (perquè per cert també hi havia una sal­tenca nas­cuda al Mar­roc i estu­di­ant de grau de dret) d'ori­gen magrebí, hi ha nois i noies, homes i dones, que se sen­ten de Salt i volen ser de Salt, tre­ba­llar pel bé comú, per la con­vivència, i cons­truir el tots i tot­hom que neces­si­tem. Com en tota comu­ni­tat també hi ha ove­lles negres, que no han de des­merèixer el nom de tot el col·lec­tiu.

No cal­dria anar gaire lluny i veure qui del país de tota la vida dijous davant l'ajun­ta­ment va par­lar en nom del col·lec­tiu dels autòctons. Val­dria més que no rasquéssim gaire dins el seu expe­di­ent poli­cial. Des­gra­ci­a­da­ment, massa sovint par­len els que més hau­rien de callar.