Vuits i nous
Batejos i funerals
Dissabte vaig assistir a un bateig i dilluns, a un funeral, tot a la mateixa església. A un bateig, feia temps que no hi anava. A un funeral, massa sovint. Hauríem de corregir el desequilibri. Els pares no bategen els fills. N’és la causa els laïcisme galopant i també la sobreprotecció paternal: ja decidiran les tendres criatures quan siguin grans si volen pertànyer a l’Església Catòlica, als Testimonis de Jehovà o a res. Als fills no se’ls ha de forçar mai. No sé si n’hi ha gaires que de grans decideixen ser batejats. A mi no m’han convidat mai a assistir-hi. Sí que sé que n’hi ha que apostaten, que s’esborren de l’Església, que s’eixuguen l’aigua baptismal. Ho deuen fer amb satisfacció però tampoc no m’han convocat mai a celebrar la transició. L’any 1998 Antoni Caralps, alcalde d’Alella, es va oferir per oficiar batejos civils a l’ajuntament amb l’objectiu, segons les seves paraules, “de celebrar d’una manera alegre i solemne l’arribada d’un nen al mon, independentment de les creences religioses dels seus pares”. Va ser motiu de mofa a escala nacional i estatal. Es van consultar lleis i reglaments: hi ha la previsió de celebrar matrimonis als salons de plens però enlloc no es parla de batejos. La iniciativa va ser descartada i no se’n va parlar més. No sé si l’hauríem de recuperar. A l’ajuntament, sota un pi o ran de mar: per què no festejar que una nova criatura se’ns uneixi en aquesta vall de llàgrimes? Les llàgrimes ja vindran. D’entrada, comencem amb una festa. A més a més, qui ens diu que aquest que ara només dorm i fa les funcions elementals no trobarà quan sigui adult la pedra filosofal, la curació del càncer, la fi de la pobresa, el desenllaç del procés català o la manera d’arribar a Júpiter? Hem d’esperar a escriure-li la incerta necrològica? Més val victorejar-lo ara, quan tot és potència i incògnita i els pares fan aquella cara de satisfacció. També fa temps que no soc cridat a una primera comunió. Celebrava l’entrada a la pubertat de la criatura. Els pares ja no feien tan bona cara: la pubertat fa patir. Però provisionalment brindàvem.
La qüestió és que vaig assistir a un bateig dissabte. En acabat hi va haver un refrigeri. M’ho vaig passar molt bé. Hi ha parents que no veig mai si no és en aquestes ocasions. Els casaments, religiosos o civils, també faciliten el contacte familiar i amical, però la gent es casa només una vegada, posem dues. De criatures, en venen més. Amb més batejos o cerimònies aproximades la vida social i familiar sortiria enfortida. Alguns diuen que són nius de baralles. No n’he vist mai cap, només al cine o al teatre. Parlo de gent educada i de trobades dosificades en el temps.
I dilluns, a un funeral. Hola, t’acompanyo en el sentiment, una conversa amb algú a la sortida i cap a casa. Què havíem de fer, destapar un vi d’Alella?
