Opinió

Full de ruta

La festassa del Parlament

Tots voldríem més unitat i més èxits però sempre és preferible tenir uns polítics que ens ensenyin les vergonyes que no pas que se les tapin entre ells

Un ple de política gene­ral és com la festa major del Par­la­ment, una data asse­nya­lada en el calen­dari on no hi pot fal­tar ningú i cal anar-hi mudat, per això el pit­jor que pot pas­sar és que a dar­rera hora s’anul·li el con­cert sense ni tan sols tor­nar les entra­des al públic. Dar­re­ra­ment ens toca acos­tu­mar-nos a aquesta dinàmica: el pro­grama de mà anun­cia grans inter­ven­ci­ons al faris­tol però al final la festa queda ajor­nada i només ens deixa la bui­dor sota l’enve­lat del parc de la Ciu­ta­de­lla. Les apa­ren­ces sem­pre han estat un vici irri­tant asso­ciat al món de la política, per això ens ve de nou l’exer­cici de strip­te­ase que en aquesta legis­la­tura excep­ci­o­nal ens ofe­rei­xen els nos­tres tos­suts par­la­men­ta­ris. En rea­li­tat d’un gran mal sem­pre en pot sor­tir un gran bé: la roba bruta ja no es renta a casa i això ens hau­ria d’ale­grar. Gràcies a aquesta expo­sició mal­des­tra de les bara­lles inter­nes hem après, per exem­ple, per a què ser­veix de debò una figura fins ara tan poc cone­guda com la dels lle­trats del Par­la­ment. O ens hem anat fami­li­a­rit­zant amb el fun­ci­o­na­ment d’un altre ins­tru­ment de la cam­bra que pas­sava força des­a­per­ce­but: la mesa. I el millor de tot és que se’ns per­met fer una mica el tafa­ner a la cuina de la política, on es rees­calfa el sofre­git dels pac­tes i a vega­des es socar­rima el fri­candó dels acords. Tot això el llen­guatge incen­di­ari de la caverna mediàtica i dels espo­li­a­dors de llaços grocs ho ano­mena “espec­ta­cle lamen­ta­ble”. Vist des dels interes­sos estric­tes de la ciu­ta­da­nia cata­lana es pot ano­me­nar de mol­tes altres mane­res. Crua trans­parència, per exem­ple. Tots voldríem més uni­tat i més èxits en aquesta car­rera d’obs­ta­cles per a l’exer­cici del dret a l’auto­de­ter­mi­nació, però és pre­fe­ri­ble tenir uns polítics que ens ense­nyin les ver­go­nyes que no pas que se les tapin entre ells. Perquè al final la dar­rera paraula la tor­na­rem a tenir sem­pre els ciu­ta­dans quan arribi l’hora de cele­brar una nova cita elec­to­ral, una altra festa major a la qual esta­rem tots con­vi­dats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia