Vist per a sentència

En dies d’ultimàtums de l’inde­pen­den­tisme en totes direc­ci­ons, exter­na­ment i interna, el nou capítol de la dele­gació/desig­nació d’ahir al Par­la­ment fa entre­veure que fins al judici tot s’aguan­tarà d’un fil. Resis­tir posant èmfasi en l’anor­ma­li­tat que viu el país, amb ingerències judi­ci­als en la política que fan per­dre vota­ci­ons de majo­ries, amb pre­sos i exi­li­ats, una cri­mi­na­lit­zació gene­ral de l’inde­pen­den­tisme, amb l’horitzó de diver­sos comi­cis, a més de voler inter­na­ci­o­na­lit­zar el procés, pro­vo­quen esce­na­ris com­ple­xos i ten­si­ons estratègiques lògiques. El pro­blema és saber-les ges­ti­o­nar, no mag­ni­fi­car diferències, ser clar en les expli­ca­ci­ons i apro­var acords quan real­ment esti­guin acor­dats. I sí, pot­ser vaig amb el lliri a la mà.