De fireta

Josep Bor­rell, minis­tre d’Exte­ri­ors que sem­bla que ho sigui d’afers interns perquè només està obse­dit amb Cata­lu­nya –o és que cada cop se li apa­reix més clar que Cata­lu­nya és un afer “exte­rior”–, ha dit que el Par­la­ment català és “de fireta”. L’expressió no és nova. L’han dita fins i tot els inde­pen­den­tis­tes o els matei­xos auto­no­mis­tes molt abans que ell. “De fireta” o “de la senyora (o és senyo­reta?) Pepis”... En qual­se­vol cas, de joguina. Con­sulto “fireta” a l’Alco­ver-Moll: “Objec­tes de ter­rissa, com plats, olles, tas­ses, etc., molt petits, per a jugar les nenes a cou­di­nar.” Només “les nenes”? El dic­ci­o­nari s’hau­ria de posar al dia, si no vol gene­rar gent ofesa. De ter­rissa? Hau­ria de moder­nit­zar igual­ment els mate­ri­als: n’hi ha d’alu­mini i també de plàstic, suposo. O ja no es juga “a cou­di­nars”, fantàstica paraula? El dic­ci­o­nari afe­geix un refrany: “Qui faci fireta, lleu­gera la mà dreta.” L’explica: “Ho diuen els ter­ris­sers, perquè l’ope­rari té en la mà dreta el fil de tallar les peces, i en fer fireta cal tallar-les sovint i de pressa.” Dei­xem el refrany, que pot­ser ens serà útil al final, ja ho veu­rem, i anem a “de fireta”. Efec­ti­va­ment, el Par­la­ment ho és. I el govern. Perquè no ho siguin s’ha enge­gat el “procés” i perquè no ho fos­sin els “auto­no­mis­tes” van esmerçar esforços, ja des de Tar­ra­de­llas o Macià.

L’amic peri­o­dista Jofre Llom­bart ho ha dit molt bé: si cada reso­lució ema­nada del Par­la­ment ha de ser sis­temàtica­ment recor­re­guda i duta al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal perquè la sus­pen­gui, és que el govern cen­tral, que és qui fa aques­tes acci­ons coer­ci­ti­ves, con­si­dera que l’única auto­ri­tat és la seva. És ell qui redu­eix el Par­la­ment a la con­dició de fireta. És el Senat, quan li aplica l’arti­cle 155 de la Cons­ti­tució que el dis­sol, és el jutge que li altera la com­po­sició. Alguns par­tits cata­lans no li tenen una major con­si­de­ració: molts es reser­ven o s’han reser­vat les prin­ci­pals figu­res per enviar-les a pro­pul­sar-se a les Cor­tes de Madrid, on hi ha el poder que bri­lla i dringa, el poder que pot posar en qüestió el del Par­la­ment de Cata­lu­nya. “De fireta”? I tant!

El minis­tre Bor­rell no ha vol­gut con­vi­dar el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat al Fòrum per al Medi­ter­rani que dilluns es va cele­brar a Bar­ce­lona. Diu que temia que Torra “vili­pendiés” Espa­nya. El govern cen­tral coarta la lli­ber­tat expres­siva del pre­si­dent de Cata­lu­nya, l’envia a fer cou­di­nars. En la con­ferència es veu que es ven­ti­len els con­flic­tes que hi ha als països del Medi­ter­rani. No té un con­flicte, Cata­lu­nya? Perdó: no el té Espa­nya? Alguns països devien sor­tir del fòrum ben vili­pen­di­ats.

A banda que podria ser que Torra no hi hagués assis­tit. Se’l troba a fal­tar a molts llocs. A banda que el Par­la­ment està dam­ni­fi­cat, també pels nos­tres pro­pis pecats. “En la mà dreta”? I els esquer­rans? I mà esquerra?