L’endemà

Que Junts per Cata­lu­nya i Esquerra rece­la­ven mal­grat com­par­tir govern, ho sabíem perquè ve de lluny. Que eren capaços d’esber­lar la majo­ria par­la­mentària que tant va cos­tar acon­se­guir després de les elec­ci­ons forçades amb l’apli­cació de l’arti­cle 155, les del 21-D, ho temíem. Dimarts es va con­fir­mar. Que els grups que supor­ten l’exe­cu­tiu de la Gene­ra­li­tat per­des­sin set vota­ci­ons no és menor, mal­grat la can­ta­re­lla que diu que les pro­pos­tes de reso­lució del debat de política gene­ral difícil­ment s’aca­ben apli­cant. Una der­rota és una der­rota. I, entre els tex­tos que no van anar enda­vant, alguns de tan simbòlics com el que, transac­ci­o­nat amb la CUP, dema­nava la repro­vació de Felip VI i l’abo­lició de la monar­quia, o un altre, també dels anti­ca­pi­ta­lis­tes, en què es refer­mava el dret de Cata­lu­nya a l’auto­de­ter­mi­nació. Al final de la sessió, encai­xa­des de mans pro­to­col·làries i cares de cir­cumstàncies.

No és un mal dia. El debat de política gene­ral, amb la polèmica per la sus­pensió dels dipu­tats pro­ces­sats, ha mar­cat un punt d’inflexió en la relació de dos socis que no com­par­tei­xen l’estratègia de fons de cara al futur. Però que, en canvi, es man­te­nen a l’exe­cu­tiu amb un com­promís d’esta­bi­li­tat de Quim Torra i Pere Ara­gonès, com a mínim, fins a les sentències del judici de l’1-O. Tenint en compte que els advo­cats en situen l’inici al gener, pot con­ver­tir-se en una eter­ni­tat. Més ara que les for­ces de l’opo­sició tenen clar amb qui­nes car­tes juga cadascú.

L’endemà de la tren­ca­dissa reg­nava un ambi­ent de resig­nació a la cam­bra cata­lana. Resistència fins a la pro­pera topada?, era la pre­gunta en boca de molts. La situ­ació és com­plexa. El jutge Lla­rena con­trola els movi­ments del Par­la­ment, les for­ces inde­pen­den­tis­tes tenen els líders a la presó o a l’exili i els par­tits auto­a­no­me­nats cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes no estan dis­po­sats a posar-ho fàcil. Aquest és el pano­rama al qual s’enfron­ten les for­ma­ci­ons sobi­ra­nis­tes. El pre­si­dent d’Òmnium, Jordi Cui­xart, els feia diu­menge una crida a “estar a l’altura” i a “par­lar clar”. Els ciu­ta­dans s’ho merei­xen.