L’esquerra espanyola es fa l’orni

Ara que governa el PSOE, l’esquerra espa­nyola posa més èmfasi que mai a fer-se l’orni i a fin­gir ingenuïtat sobre la pul­cri­tud i equa­ni­mi­tat de l’Estat. Així, ara fa poc en Miquel Iceta ha decla­rat que “no viu­ria tran­quil en un país en què el govern espa­nyol digués què ha de fer a la fis­ca­lia”. En som molts els que no hi vivim tran­quils. Però aques­tes parau­les no són una res­posta irada a Fernández Díaz, que va ser enxam­pat amb allò de “la fis­ca­lia t’ho afina”, ni a l’evi­dent uti­lit­zació política d’aquest orga­nisme en la per­se­cució de la tar­dor de l’any pas­sat con­tra l’inde­pen­den­tisme. Iceta ho diu per jus­ti­fi­car el con­fi­na­ment dels pre­sos polítics cata­lans i ren­tar-se’n les mans. Men­tres­tant, Pablo Igle­sias, que posa més interès en l’apro­vació dels pres­su­pos­tos del govern espa­nyol que el mateix Pedro Sánchez, es dedica a fer pressió a l’inde­pen­den­tisme. Ell mateix, que havia expo­sat que “no és sen­sat que a Espa­nya hi hagi pre­sos polítics” després de sor­tir de visi­tar en Jordi Cui­xart a Soto del Real, ara pels pas­sa­dis­sos del Congrés espe­cula amb la cul­pa­bi­li­tat inde­pen­den­tista per dei­xar pas­sar l’opor­tu­ni­tat d’apli­car mesu­res de caire social. Segons es desprèn de les seves afir­ma­ci­ons, si ERC –que és una for­mació d’esque­res, remarca– no vota favo­ra­ble­ment als pres­su­pos­tos del govern espa­nyol, haurà impe­dit l’aug­ment del salari mínim i la pro­tecció dels llo­ga­ters. Dei­xant de banda que aques­tes mesu­res no van vin­cu­la­des als pres­su­pos­tos, sinó que es tracta d’un assumpte de legis­lació, és ben lamen­ta­ble que posi el focus en el pres i no pas en el car­ce­ller. Igle­sias té tota la força per pres­si­o­nar La Mon­cloa, però pre­fe­reix treure el papus del retorn del PP per estal­viar-se unes exigències que són incòmodes i que fan molta man­dra. Fent d’emis­sari oficiós del govern d’Espa­nya, visi­tarà Oriol Jun­que­ras a la presó per mirar de convèncer-lo, la qual cosa indica que l’empre­so­na­ment és una farsa: quin govern vol el suport d’un sediciós?