La Crida que ho remou tot

Des que va escla­tar el procés, l’esca­quer polític català no ha parat de recom­pon­dre’s. El tra­di­ci­o­nal eix esquerra-dreta que l’havia carac­te­rit­zat (exis­tien par­tits d’obediència cata­lana i d’altres que no, és cert, però no havien pac­tat mai entre si des de 1980) va que­dar superat per l’eix inde­pen­den­tisme-uni­o­nisme, el prin­ci­pal avui. I ara l’esclat de la Crida pot tor­nar a remoure-ho tot. Això sí, pri­mer haurà d’expli­car molt bé què és, perquè d’entrada no s’acaba d’enten­dre. Si vol ser tot just un movi­ment cívic per recla­mar la uni­tat dels par­tits, ja n’hi ha un que fa aquesta funció des del 2012: l’ANC. Si vol ser un nou par­tit inde­pen­den­tista, s’afe­gi­ria als tres grans que ja hi ha avui: ERC, el PDe­CAT i la CUP.

La Crida, no ens enga­nyem, neix sobre­tot de l’antiga òrbita con­ver­gent. De fet, cares a banda, dona pis­tes que hagi dit que mai com­pe­tirà elec­to­ral­ment amb el PDe­CAT i hagi cri­ti­cat postu­lats d’ERC i la CUP, i en aquest sen­tit el lògic seria que acabés sent la rea­gru­pació del cen­tre­dreta repu­blicà. Ara bé, apel·la a tot­hom i té vocació trans­ver­sal. Si ho acaba sent i va a elec­ci­ons, estarà con­so­li­dant un sub-eix dins l’inde­pen­den­tisme que de fet ja va obrir JxCat: els que defen­sen l’embat cons­tant con­tra l’Estat ver­sus els que apos­ten per con­tem­po­rit­zar i ampliar la base. I, en aquest sub-eix, sí que s’hi bar­reja tot, i es nodreix de votants del PDe­CAT però també d’ERC. Per això és nor­mal que aquests par­tits ho vegin com una opa hos­til. Això sí, si el que vol ERC és evi­tar even­tu­als fugues cap a la Crida, amb la nega­tiva a for­mar llista unitària a Europa –on tin­dria tota la lògica, més que en unes muni­ci­pals– para­do­xal­ment pot­ser inciti tot el con­trari. Arri­bada l’hora de les urnes, caldrà veure quin (sub)eix fa decan­tar el vot.