Les crisis de mai no acabar

Fa una dècada que patim una crisi que ha fet estralls en les eco­no­mies fami­li­ars i les empre­sa­ri­als. Les empre­ses n’estan sor­tint, admet el nou pre­si­dent de la dele­gació de Girona del Col·legi d’Eco­no­mis­tes, Lluís Bigas. Però ja avisa que ni la sor­tida defi­ni­tiva està encara garan­tida del tot ni les empre­ses tras­lla­da­ran la millora econòmica als sala­ris dels tre­ba­lla­dors fins que altres pri­o­ri­tats d’inversió siguin satis­fe­tes. Aquest és el drama dels tre­ba­lla­dors: molt sovint i en molts llocs, els últims de la cua, com com­bus­ti­ble subs­tituïble per a les empre­ses, que els cre­men en la insa­ci­a­ble cal­dera dels aug­ments de pro­ducció i la gene­ració de bene­fi­cis. Men­tres­tant, per a algu­nes elits, la crisi ha estat i con­ti­nua sent un negoci rodó.