Periodisme

El peri­o­disme, a escala mun­dial, no passa segu­ra­ment pel seu millor moment, però és sens dubte un dels gre­mis més autocrítics. Sí, els peri­o­dis­tes estem par­lant dia sí dia també de com està de mala­ment la nos­tra pro­fessió, de la neces­si­tat de tenir capa­ci­tat analítica i crítica, de la neces­si­tat de bus­car notícies i no espe­rar asse­guts que ens les por­tin els gabi­nets de premsa, de tre­ba­llar amb inde­pendència dels poders públics i els interes­sos pri­vats... La pro­fessió periodística fa autocrítica perquè no s'acaba d'agra­dar. Hi ha dos exem­ples que m'han fet por­tar-los aquí aques­tes refle­xi­ons. El pri­mer és la crítica i els insults que ha rebut Mònica Ter­ri­bas per la seva entre­vista al pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. Ja sé que se n'ha par­lat molt i que es pot estar més o menys d'acord amb el seu estil, però la meva opinió és que la seva manera d'exer­cir la pro­fessió és molt salu­da­ble. El que pre­o­cupa és la qüestió de fons. Que tots els polítics vol­drien, volen, que només es parli bé d'ells, que se'ls faci pro­pa­ganda. Pre­fe­rei­xen l'adu­lació que la crítica, fins i tot la més honesta. És per això que els depar­ta­ments de premsa i els asses­sors de comu­ni­cació ho inun­den tot. Cap càrrec, depar­ta­ment, empresa o orga­nit­zació no és res sense un gabi­net de comu­ni­cació. Els peri­o­dis­tes són des de fa temps a totes dues ban­des. I ara els pro­ta­go­nis­tes de les notícies també són els pro­duc­tors de les notícies i les sub­mi­nis­tren als peri­o­dis­tes dels mit­jans en rodes de premsa i comu­ni­cats. Els matei­xos par­tits polítics pro­du­ei­xen les imat­ges dels seus mítings o cam­pa­nyes i ho sub­mi­nis­tren als mit­jans degu­da­ment triat i reme­nat. L'autocrítica de la pro­fessió pretén tren­car aquesta dinàmica, però no és fàcil. El segon cas és fatal. Quan un govern sub­mi­nis­tra als mit­jans un vídeo i fotos per loca­lit­zar etar­res i tots els mit­jans les publi­quen i ningú tan sols els qua­li­fica de pre­sump­tes i després se sap que són bom­bers cata­lans de vacan­ces, tot és encara més difícil. El peri­o­disme no passa pel seu millor moment i ho sabem, però si ni tan sols tenim acti­vats els meca­nis­mes d'auto­de­fensa, de poc ser­veix que la culpa sigui dels altres.