Opinió

Tribuna

Rei de França

“França té tres reis, que viuen a 16.000 quilòmetres de París, i regnen sobre les illes de Wallis i Futuna, al bell mig de l’oceà Pacífic

El títol d’aquest arti­cle no és cap referència irònica al pre­si­dent Macron ni als dos pre­ten­dents al tron de França: Enric, de la casa d’Orle­ans, i el fran­quista decla­rat Luis Alfonso, de la casa borbònica. Sen­zi­lla­ment, diu el que diu: França té rei. O més acu­ra­da­ment, té tres reis, que viuen a 16.000 quilòmetres de París, i reg­nen sobre les illes de Wallis i Futuna, al bell mig de l’oceà Pacífic. Perquè més enllà de la França euro­pea, exis­teix una com­plexa xarxa de ter­ri­to­ris hereva de les res­tes de l’antic imperi colo­nial francès que agrupa gai­rebé tres mili­ons de ciu­ta­dans amb pas­sa­port francès, entre ells els més de dotze mil habi­tants de Wallis i Futuna. Són el que conei­xem comu­na­ment com els fran­ce­sos d’ultra­mar, entre els quals cal comp­tar els pobles autòctons d’aquests ter­ri­to­ris més els fran­ce­sos arri­bats de la metròpoli al llarg de la història.

Res­pecte a la Unió Euro­pea, aquests ter­ri­to­ris tenen tot un seguit de con­si­de­ra­ci­ons i trac­tes espe­ci­als. Bàsica­ment els trac­tats de la UE els divi­dei­xen en dos: les regi­ons ultra­pe­rifèriques (RUP) i els Països i Ter­ri­to­ris d’Ultra­mar (PTU). Les RUP, com les Canàries, la Gua­iana o Mar­ti­nica són ter­ri­tori de la UE i els seus habi­tants en són ciu­ta­dans de ple dret. En el cas dels PTU, els ter­ri­to­ris no for­men part de la UE, però els seus habi­tants sí que estan con­si­de­rats ciu­ta­dans de la UE de ple dret. Aquest dar­rer és el cas de ter­ri­to­ris fran­ce­sos com Nova Caledònia o britànics com les illes Falk­land. Les illes de Wallis i Futuna també són un PTU euro­peu, que la Cons­ti­tució fran­cesa designa com a col·lec­ti­vi­tat d’ultra­mar. Pot ser un ter­ri­tori de tan sols 124 quilòmetres qua­drats, més o menys com Liech­tens­tein, però segu­ra­ment és el més enre­ves­sat de tot França en ter­mes polítics, ja que s’hi super­po­sen tres nivells de poder en equi­li­bri ines­ta­ble: el tra­di­ci­o­nal monàrquic, el colo­nial de l’Estat francès i el democràtic en assem­blea. L’herència colo­nial fran­cesa ve repre­sen­tada per l’alt admi­nis­tra­dor de la República a les illes, una mena de gover­na­dor desig­nat per l’Elisi, men­tre que el sufragi uni­ver­sal s’expressa per mitjà d’una assem­blea ter­ri­to­rial domi­nada pels par­tits tra­di­ci­o­nals fran­ce­sos. Però sens dubte l’expressió de poder més espe­cial, i única a França, són les monar­quies autòcto­nes ple­na­ment reco­ne­gu­des per la República fran­cesa.

Per com­pli­car-ho encara més, aques­tes dues illes tro­pi­cals es divi­dei­xen en tres reg­nes no here­di­ta­ris amb els seus monar­ques res­pec­tius i governs amb pri­mers minis­tres reials i minis­tres. L’illa de Wallis és el regne d’Uvea, men­tre que l’illa de Futuna està for­mada per dos reg­nes: Alo al sud-est i Sigave al nord-oest. Els reis són esco­llits pels caps tri­bals entre els mem­bres de cer­tes famílies aris­tocràtiques de lli­natge reial i lluny de l’apa­rença de tran­quil·litat que donen les seves pal­me­res i plat­ges tro­pi­cals, les suc­ces­si­ons esde­ve­nen sem­pre con­flic­ti­ves, com ara tot just fa dos anys, quan va escla­tar una crisi política sense pre­ce­dents i els trons van ser objec­tes de vio­len­tes dis­pu­tes entre diver­sos aspi­rants. El 2016 el regne d’Uvea va caure en el caos quan es van cons­ti­tuir dos con­sells de caps tri­bals dife­rents i cadas­cun d’ells va ele­gir el seu rei. El palau reial va ser ocu­pat i només un acord in extre­mis per part dels prin­ci­pals caps tri­bals va per­me­tre ele­gir Pata­li­one Kani­moa com a nou rei, mem­bre, per cert, de la dreta fran­cesa. Per les matei­xes dates el rei d’Alo, que poc abans havia acon­se­guit per pri­mer cop que un cap d’estat francès, François Hollande, visités Futuna, va veure’s forçat a abdi­car quan els seus caps tri­bals li van reti­rar el seu suport, per esco­llir Filipo Katoa com a nou monarca. En el cas del regne de Sigave, la reno­vació de la monar­quia no va ser menys traumàtica. Després de set anys amb el tron vacant, el pri­mer minis­tre reial va deci­dir entro­nit­zar un mem­bre de la família reial sense l’acord dels altres minis­tres i caps tri­bals, que van pre­fe­rir després de set­ma­nes de forta tensió esco­llir Eufe­nio Takala, mem­bre de la família reial per línia materna, motiu pel qual el pri­mer minis­tre havia evi­tat pro­po­sar-lo. Les cri­sis suc­cessòries van forçar a un ampli des­ple­ga­ment de gen­dar­mes fran­ce­sos a les dues illes tro­pi­cals.

Han pas­sat dos anys i la calma ha tor­nat al Pacífic, però ara els tres reis de Wallis i Futuna volen ser rebuts en audiència pel pre­si­dent de França, l’autèntic sobirà sobre ter­res d’ultra­mar. El ter­ratrèmol polític del referèndum d’auto­de­ter­mi­nació a Nova Caledònia, amb un bon resul­tat per als inde­pen­den­tis­tes canacs, no ha pas­sat des­a­per­ce­but a Wallis i Futuna, i ara els tres reis volen nego­ciar un nou esta­tut polític per als seus reg­nes amb el tron de París.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia