Una E, una R i una C

Feia quinze metres d’ample per vint-i-cinc de llarg, i van atu­rar màqui­nes perquè es van que­dar sense tela. La vaig veure, sí, i després de tants anys encara puc con­sig­nar-ne les mides perquè me les ha pas­sa­des el taller (–“Mai no obli­da­rem l’encàrrec!”). L’este­lada va pre­si­dir no sé quina festa pri­vada d’un mili­tant històric gironí. Eren temps en què pro­mo­vien la ban­dera inde­pen­den­tista amb un orgull que se’ns va enco­ma­nar a tots. Temps de defensa a ultrança del català; temps en què cap d’ells no s’arron­sava davant dels equi­dis­tants que volien diluir la iden­ti­tat cata­lana; temps de crítica lúcida de les mar­tin­ga­les d’uns quants espa­vi­lats a la Feria de Abril... Dir aque­lles sigles sem­blava dir fer­mesa con­tra el cata­la­nisme tebi de con­ver­gents i soci­a­lis­tes. Van pujar elec­to­ral­ment i el par­tit es va omplir de qua­dres, d’asses­sors, d’emple­ats. Mar­ca­ven paquet, mos­tra­ven claus en públic, tre­ien pit i collons... Incom­pren­si­ble­ment, es van age­no­llar davant de Zapa­tero i van rebre la pri­mera pata­cada... Amb la recu­pe­ració ens van tor­nar a fer vibrar fent-se expul­sar del Con­greso per voler par­lar-hi en català tant sí com no. Per fi plantàvem cara! Va seguir allò del “noso­tros nos lar­ga­mos, a la cata­lana”; i allò altre de “si nos meten en la cárcel, vendrán otros”. També ense­nya­ven impres­so­res a l’hemi­ci­cle per pre­su­mir de con­trol de les pape­re­tes. I van anun­ciar que al cap de divuit mesos dei­xa­rien l’escó... Fins que un dia, sant tor­nem-hi, van deci­dir ampliar la base tot negli­gint l’altura. I amb el tri­an­gle gro­tes­ca­ment apla­nat, ara resulta que a Cata­lu­nya la llen­gua cas­te­llana ja és tan pròpia com la cata­lana. Que d’uni­tat, ni par­lar-ne i d’uni­la­te­ra­li­tat, encara menys. Que els defen­sors de l’actual majo­ria inde­pen­den­tista són “estúpids”, “inge­nus”, “puris­tes” o “espi­e­tes acu­sa­dors”. Que el model lingüístic esco­lar s’ha de can­viar... Oh, i no sé pas què s’empa­to­llen amb vuit cognoms cata­lans que ningú no rei­vin­dica. És que no s’ha de ser iden­ti­tari, saps? Ahir vaig pas­sar per davant de la seu del par­tit a Girona i al balcó ja han can­viat l’este­lada per la senyera des­pu­llada d’estre­lla. Es veu que un ideòleg del par­tit diu que fa por als inde­ci­sos... Jo prou que puja­ria a dir-los que quin joc d’ous és aquest, però el cas és que si ho faig, em sor­ti­ran amb els pre­sos i em diran que com goso cri­ti­car-los. De manera que au, Free Jun­que­ras i tor­nem-los a votar. Som mesells, què voleu fer-hi...