Temps constitucional

La manca d’acord Església-Estat per fes­ti­vi­tats con­ti­nua vigent i un cop més aquesta set­mana serà festa dijous –la Cons­ti­tució– i dis­sabte –la Imma­cu­lada–, amb el cor­res­po­nent pont. Des de fa qua­ranta anys que tots dos esta­ments no han estat capaços de posar-se d’acord.

Espa­nya, amb aquest gran dar­rer pont del mes de desem­bre ha esde­vin­gut el país de la Unió Euro­pea que gau­deix de més fes­tes i de més pos­si­bi­li­tats de fer ponts. Dijous farà qua­ranta anys que es va sig­nar la Cons­ti­tució Espa­nyola, i no des­perta la mateixa uni­tat d’aquell espe­rit del desem­bre del 1978. Fins i tot hi ha uni­ver­si­tats del vol­tant de Madrid que volen enge­gar una mena de referèndum per dema­nar als estu­di­ants que votin a favor i en con­tra de la carta magna. Aques­tes uni­ver­si­tats des de fa dies que cele­bren referèndums de monar­quia sí o monar­quia no. Tot ple­gat mos­tra que quel­com es belluga sota el parai­gua del marc cons­ti­tu­ci­o­nal.

Fins fa pocs anys que l’encaix de Cata­lu­nya dins d’Espa­nya en la Cons­ti­tució no supo­sava cap mal­de­cap per a la resta de la ciu­ta­da­nia de l’Estat espa­nyol. Curiós és que s’hagi hagut de pro­duir un intent de decla­ració uni­la­te­ral d’inde­pendència, l’ampli­ació de l’arti­cle 155 de la Cons­ti­tució, l’ingrés a la presó dels mem­bres del govern i la fugida a l’exili del pre­si­dent Car­les Puig­de­mont i d’altres con­se­llers perquè el Cen­tre d’Inves­ti­ga­ci­ons Sociològiques (CIS) hagi detec­tat que exis­teix un pro­blema amb aque­lla Cons­ti­tució, sobre­tot a Cata­lu­nya, que va aixe­car con­sen­sos l’any 78 després de tres anys de tran­sició i de qua­ranta de fran­quisme.

Caldrà estar molt atents a la inter­venció de Pedro Sánchez de la set­mana vinent al Congrés dels Dipu­tats, el dime­cres 12 de desem­bre. El pre­si­dent del govern té pre­vist anun­ciar una reforma de la Cons­ti­tució Espa­nyola. Tot indica que pro­po­sarà una reforma per la via lenta. Això sig­ni­fica que hi haurà un seguit de tràmits que s’allar­ga­ran anys i anys, i que pre­valdrà per damunt de tot l’aritmètica par­la­mentària. En la reforma pot haver-hi can­vis sig­ni­fi­ca­tius. Però dis­ta­ran de les pre­ten­si­ons sobi­ra­nis­tes amb el con­tin­gut i el temps. Tot i que quel­com es belluga enmig d’aires refor­mis­tes.