Llum jueva a Catalunya

Diu­menge pas­sat ni la tra­mun­tana va gosar impor­tu­nar la festa de Cas­telló d’Empúries. Les vuit fla­mes del cane­lo­bre jueu van regar de llum serena el car­reró del call men­tre la veu, també llu­mi­nosa, de l’ofi­ci­ant can­tava les dues bene­dic­ci­ons ritu­als. N’hi va afe­gir una ter­cera per donar gràcies a Déu que l’antiga sina­goga del poble hagi retor­nat a la superfície i que davant seu, després de tants segles, s’hi hagi pogut cele­brar nova­ment la festa de la llum. Recor­dem-ho? Va, obre la Bíblia pel Lli­bre dels Maca­beus. En temps de l’ocu­pació siri­ana, i després d’anys de lluita, els jueus van acon­se­guir la inde­pendència i van retor­nar al tem­ple de Jeru­sa­lem l’antiga raó de ser i el culte ori­gi­nari, que havia estat suplan­tat per fer honors i devoció a Zeus. Diu la tra­dició postbíblica que per encen­dre el cane­lo­bre de la dedi­cació només van tro­bar un flascó amb prou oli per a una jor­nada. Tan­ma­teix, l’oli va ali­men­tar pro­di­gi­o­sa­ment la flama durant vuit dies. Des d’ales­ho­res els jueus cele­bren cada any la Kha­noukah, la festa de la llum, i ho fan amb una kha­nukiah, el cane­lo­bre de vuit braços que ence­nen cada ves­pre durant els vuit dies pre­cep­tius. El que han cons­truït per a la sina­goga de Cas­telló (vegeu-ne el logo a Face­book: Sina­goga del Puig del Mer­ca­dal) és vol­gu­da­ment estra­fet perquè la tra­mun­tana el des­com­pensa. Aquesta va ser l’única vari­ació empor­da­nesa de la festa. La resta, tra­dició sense his­tri­o­nisme, com ha de ser. Sobri­e­tat, con­tenció, res­pecte per la història i evo­cació dels jueus cata­lans de segles pas­sats. En va lle­gir uns quants noms la Moriah Ferrús, que ha fun­dat l’asso­ci­ació Nova Escola Cata­lana (també és a Face­book) per recor­dar la impor­tant presència dels jueus a Cata­lu­nya durant molts segles. L’asso­ci­ació es diu així pre­ci­sa­ment per enllaçar històrica­ment amb els cen­tres de culte (les esco­les cata­la­nes) que els nos­tres jueus expul­sats van aixe­car a Roma, a Salònica i a altres llocs. La Kha­noukah, la festa que bro­lla d’un oli pro­digiós i del també pro­digiós coratge del poble d’Israel per sobre­viure a la incom­prensió i als ene­mics de la seva inde­pendència. Una festa que els cata­lans (també els no cre­ients) hauríem de con­tem­plar amb interès i un punt d’admi­ració si els anti­si­o­nis­tes de torn, tota aquesta colla comuna i no comuna que tan i tants bons desigs tenen per al Ramadà, fes­sin el favor d’enre­ti­rar-se i de no impor­tu­nar amb el seu hura­ca­nat xivarri.