Vint anys de presó o de venjança

En democràcia, la fina­li­tat de la presó no és cas­ti­gar els qui han infrin­git la llei, per molt ter­ri­ble que sigui el crim. La soci­e­tat aparta l’indi­vidu i a la presó es ree­duca perquè la con­demna no sigui de per vida, i quan surti al car­rer no torni a delin­quir. La vio­lació i l’assas­si­nat de Laura Luelmo a mans d’algú que ha tran­si­tat durant dues dècades pel sis­tema peni­ten­ci­ari, i que ja havia matat abans, n’evi­den­cia greus dis­fun­ci­ons. Després d’aquest crim esgar­rifós, també són els alts res­pon­sa­bles del Minis­teri de Justícia espa­nyol els que han de ren­dir comp­tes de per què les dones no podem anar lliu­re­ment pel car­rer. En lloc d’això, es plan­teja man­te­nir o dero­gar la presó per­ma­nent. És a dir, un tan­queu-lo i llen­ceu les claus. I fins a la pro­pera.