Vuits i nous
Sant Ponç Pilat
Sembla que el judici als presos polítics ja té data, si més no aproximada: entre l’última setmana de gener i la primera de febrer. Els hauran de treure de Lledoners i altres presons catalanes on són ara i traslladar-los a presons prop de Madrid. La justícia no s’acosta als ciutadans. Són els ciutadans els que s’hi han d’acostar, i per força. De nou el suplici del viatge: de Catalunya a Madrid i després, cada dia, de les presons a la seu judicial. Llevar-se aviat, manilles, vehicles poc confortables, esperes, un mal dinar... Tornada a la presó al vespre, si hi ha sessions de tarda. Els advocats preveuen que podran prendre per sopar una sopa freda. L’endemà, tornem-hi amb el calvari. He dit calvari. M’aproximo al que acabaré exposant. Hi hauria la possibilitat de deixar-los lliures, confinats i vigilats a la ciutat de Madrid mateix. No ho faran pas, si s’encrespen perquè un d’ells ha obtingut un petit permís per visitar a l’hospital el seu fill malalt...
Tot i així, els presos estan impacients perquè el judici comenci. Es volen defensar, explicar les seves raons, posar en evidència que les acusacions són una invenció, que es tracta d’un judici polític. S’hi esperen observadors internacionals. He rebut una oferta per ajudar a pagar el viatge i les dietes d’alguns d’aquests enviats. No ho he entès gaire. Han de venir per iniciativa pròpia i a càrrec de les institucions que representin, les quals d’una manera o altra ja sufraguem.
El cristianisme, o algunes de les seves seccions, va mantenir un temps Ponç Pilat al santoral. Ho llegeixo en papers que no menteixen. Sant Ponç Pilat (No Sant Ponç a seques, que és patró de les bones herbes i del gran poeta de Menorca i amic dilecte Ponç Pons). Alguns diuen que el governador romà de Jerusalem que va jutjar i condemnar Jesucrist es va penedir a última hora de la injustícia que havia comès i es va convertir fervorosament a la fe de qui havia enviat a la creu. Uns altres afirmen que Pilat va ser elevat als altars perquè sense el seu interrogatori Jesucrist no hauria pronunciat algunes de les paraules fonamentals de la seva doctrina ni hauria mort com les escriptures preveien. Argument curiós: també podrien situar al cel l’inquisidor que va fer cremar Joana d’Arc, ja que sense el seu combustible no seria santa ni patrona de França. Però bé: anem on anàvem, que és d’Herodes a Pilat. Els nostres presos polítics es defensaran davant el món i propagaran doctrina “gràcies” a l’interrogatori a què seran sotmesos. Es preparen intensament per fer-ho, amb els seus advocats. No sé si alguna branca remota del cristianisme manté la santedat de Ponç Pilat. L’oficial, el situa a l’infern, on van els lletrats infames de dos en dos. Quod est veritas? És claríssim.
