Preocupació pel futur

Diu la savi­esa popu­lar que el futur ens hau­ria de pre­o­cu­par perquè és on hau­rem de viure. Però la nos­tra soci­e­tat més aviat és des­pre­o­cu­pada pel futur. Des­tros­sem el pla­neta, cons­ci­ents que té reper­cus­si­ons molt nega­ti­ves per al futur, i l’herència biològica i ambi­en­tal que dei­xa­rem als nos­tres des­cen­dents serà d’un ego­isme ter­rorífic. Fins i tot aquesta inconsciència social la podem veure en l’ale­gria amb què con­ti­nuem endeu­tant-nos per tal de viure millor ara, sense impor­tar-nos que hau­ran de ser les gene­ra­ci­ons futu­res qui ho hau­ran de pagar, fent elles el nos­tre sacri­fici.

Dei­xant de banda aquest pla impor­tantíssim, però més gene­ral, la nos­tra pre­o­cu­pació pel futur també hau­ria de cen­trar-se en el que fem dia a dia, i en el mitjà ter­mini. Pro­gra­mar, o el que se’n diu ara, tenir un full de ruta de país, pen­sant cap on volem anar i fer els pos­si­bles per anar-hi, és una obli­gació moral de tot res­pon­sa­ble, ja sigui empre­sa­rial o polític.

Només mirant què ens ha pas­sat a Cata­lu­nya en sec­tors on érem pio­ners, obser­va­rem que mai podem donar-ho per gua­nyat, i pot­ser també ens cal fer una autocrítica. Al prin­cipi de l’auto­moció teníem fàbri­ques de cot­xes i de motos cata­la­nes, un fet que ens podria haver donat un avan­tatge de conei­xe­ment per com­pe­tir amb el món, però el resul­tat final és que de tota aque­lla efer­vescència, no n’ha que­dat res. No en vàrem saber més? Als cata­lans ens costa crear grans empre­ses? No vàrem tenir prou visió? Segu­ra­ment hi ha un con­junt de cau­ses, però el desert actual exis­teix.

Avui el sec­tor és a mans de mul­ti­na­ci­o­nals estran­ge­res i cal dir que els pro­duc­tes i dis­senys que sur­ten de les nos­tres fàbri­ques com­pe­tei­xen amb la resta del món.

A les por­tes d’un canvi radi­cal en el món de l’auto­moció, hauríem de recor­dar el cas Nokia; una empresa de tele­fo­nia cre­ada el 1960 que va arri­bar a ser la major empresa de tele­fo­nia del món, va ser com­prada per Micro­soft el 2013 i va des­a­parèixer. Què va por­tar aquesta empresa de ser la més influ­ent a àmbit mun­dial en desen­vo­lu­pa­ment del mòbil a des­a­parèixer? Apple es va inven­tar el con­cepte de l’smartp­hone i Nokia va per­dre rellevància. Per a l’eco­no­mia fin­lan­desa va ser una gran sotra­gada puix que en aquell moment Nokia produïa el 40% dels mòbils mun­di­als i durant deu anys va apor­tar el 25% del crei­xe­ment del PIB finès i va aju­dar a dupli­car la seva renda per càpita en aquesta dècada.

És aquest exem­ple el que em té neguitós mirant el que ens pot pas­sar en el nos­tre PIB en pocs anys de canvi que es pro­dui­ran en el sec­tor de l’automòbil si no som capaços d’estar a l’alçada.

Fa pocs dies s’ha començat a infor­mar que el 2030 i en algun país euro­peu, el 2040, es pro­hi­bi­ran els cot­xes de gaso­lina o gasoil. Així doncs, la nos­tra indústria de l’auto­moció i la de tot Europa haurà de can­viar ràpida­ment i del que no tinc cap mena de dubte és que aquests can­vis por­ta­ran des­lo­ca­lit­za­ci­ons de fàbri­ques i les matrius inten­ta­ran recu­pe­rar bona part de la pro­ducció. I hi haurà gua­nya­dors i per­de­dors.

Seat ja ha fet saber que el pri­mer cotxe elèctric que sor­tirà a la venda a finals d’enguany es fabri­carà a la planta de Bra­tis­lava, i el Born, que s’espera que surti a la venda el 2020, es fabri­carà a la planta de Zwickau, a l’estat de Saxònia. I en una fàbrica nova a la Xina, un altre model de Seat elèctric per inten­tar pene­trar en aquell mer­cat que té un grandíssim poten­cial.

Quan tenim tan clar que el futur ja no serà el que era, no sé si hauríem de fer un gran pacte polític, empre­sa­rial i d’uni­ver­si­tats, per afron­tar el que podria ser en pocs anys una emergència.

Quan hom mira la llista dels països més inno­va­dors que fa l’Asso­ci­ació de Tec­no­lo­gia del Con­su­mi­dor, observa l’esforç que molts països fan en inversió en R+D. I al final s’observa que són els que tenen millor nivell de vida. Israel gasta el 4% del PIB; Suïssa, el 3,4%; Suècia, el 3,3%; Àustria, el 3,1%... Actu­al­ment s’inver­teix en R+D 1,7 bili­ons de dòlars EUA. I només 10 països sumen el 80% de la des­pesa.

És urgent que el govern es mogui, perquè el món es mou molt ràpid, i si no ho fem, serà segur per­dre el futur.