La conyeta de l’holograma

És ine­vi­ta­ble. Forma part del pai­satge natu­ral del país. Ni tan sols s’havia apa­gat l’apa­rell que per­me­tia pro­jec­tar l’holo­grama d’Oriol Jun­que­ras al Sant Jordi Club, que ja van aparèixer les pri­me­res ridi­cu­lit­za­ci­ons pel recurs que havia uti­lit­zat ERC per fer aparèixer el seu pre­si­dent en la con­ferència que ell mateix havia escrit. Uns dies abans, l’objecte de la mofa va ser la il·lus­tració gegant de Car­les Puig­de­mont des­co­berta a Amer. En tots dos casos, hi havia un altre deno­mi­na­dor comú en la crítica: el culte a la per­sona. Holo­grama, macro­re­trat, Skype o mural fet amb tuli­pes gro­gues; és igual, no hi haurà mai la manera ade­quada de suplir l’absència dels pre­sos i exi­li­ats que no hi poden ser. Els dife­rents recur­sos uti­lit­zats per fer pre­sents els absents dis­gus­tarà sem­pre els qui sal­ten per aques­tes expres­si­ons i li tro­ben algun però quan no en fan una esmena a la tota­li­tat. El cas és que l’holo­grama o el retrat d’Amer són la mos­tra més evi­dent que ni Jun­que­ras ni Puig­de­mont hi poden ser. No poden ni fer una con­ferència ni pas­se­jar pel seu poble. I quan hom fa un intent de subs­ti­tuir el que és insubs­tituïble, sem­pre apa­reix algú amb la dosi de menys­te­ni­ment a punt. Segu­ra­ment, deu ser el mateix meca­nisme men­tal que porta a tallar llaços grocs: no els molesta a la vista, els molesta a l’ànima. I en lloc d’accep­tar-ho, cosa que impli­ca­ria un replan­te­ja­ment de cer­tes con­vic­ci­ons, pre­fe­rei­xen mun­tar l’escut emo­ci­o­nal del pari­disme, és a dir, tro­bar-ho tot sem­pre una parida. Acos­tu­men a ser els matei­xos que, des de la supèrbia que et dona tenir un estat al dar­rere, van riure pel fet que després de la DUI ni tan sols es va abai­xar la ban­dera espa­nyola del Palau de la Gene­ra­li­tat. Un riure cínic, perquè en cas que l’hagues­sin abai­xat hau­rien estat els pri­mers a defen­sar la mà dura que ara manté Jun­que­ras a la presó i Puig­de­mont a l’exili. I els obliga, mal­grat no haver-ho fet, a aparèixer en forma de retrat o d’holo­grama.