Ciutadà desinformat

Veneçuela? Procés? Guer­res al món? Són algu­nes de les notícies de què els mit­jans de comu­ni­cació, podríem dir-ne tra­di­ci­o­nals o mass media, infor­men dia sí dia també. Podríem con­ti­nuar la llista amb les vagues del taxi o amb el Bre­xit. Àvids lec­tors de diari, oients de ràdio o con­su­mi­dors de tele­notícies gene­ra­lis­tes seguei­xen els esde­ve­ni­ments amb interès. Són els d’una gene­ració que van créixer amb el for­mat paper i que quan arri­ben a un bar o res­tau­rant arram­ben amb el que tro­ben i no els dei­xen anar fins que n’han lle­git l’ultima línia. Sí, encara hi ha locals on es poden tro­bar la majo­ria de dia­ris. També n’hi ha que sin­to­nit­zen els canals de notícies en detri­ment de les fórmu­les musi­cals. Es pot estar d’acord o no amb la seva línia edi­to­rial però amb els anys ja se sap cada un de quin peu calça. La nova manera d’infor­mar-se és amb els ulls cla­vats a la pan­ta­lla del mòbil. És igual que sigui per Face­book, per Twit­ter (a on es segueix la majo­ria de per­fils amb els quals un té afi­ni­tat) o per Ins­ta­gram. Les notícies sem­bla que arri­bin de manera aleatòria, sense ordre ni con­cert i sense que algú abans hagi des­triat el gra de la palla. Segu­ra­ment, no és així. En un dels moments de la història en què la soci­e­tat està més con­nec­tada a la infor­mació que mai, creix expo­nen­ci­al­ment la desin­for­mació interes­sada. Es revela quan es fa la pre­gunta: Ha pas­sat alguna cosa a Veneçuela?