Seguir el judici

Josep M. Bru­net, cor­res­pon­sal judi­cial a Madrid per a La Van­guar­dia diu que al Tri­bu­nal Suprem hi ha “empre­nya­menta” (és la seva paraula, dita a RAC1) per les con­di­ci­ons en què els pre­sos polítics que ha de jut­jar van ser tras­lla­dats de les pre­sons cata­la­nes a les de Madrid. Unes con­di­ci­ons tan humi­li­ants i tor­tu­o­ses que el Tri­bu­nal tem que siguin una taca, una més, a la seva imatge. L’“empre­nya­menta” no ha produït cap efecte ni cap cor­rec­tiu perquè a l’entrar a les pre­sons que tenen assig­na­des els pre­sos han estat pri­vats dels ordi­na­dors que con­te­nien la docu­men­tació de la seva línia de defensa i d’objec­tes per­so­nals, entre els quals qual­se­vol peça de ves­tir que con­tingués la colo­ració groga. Han estat conduïts a un mòdul que per molt que rebi el nom de “cor­te­sia”, o una cosa així, no té cale­facció, i aquests dies a Madrid fa molt fred. Alguns dels afec­tats han dema­nat l’alli­be­ra­ment per aquests motius, no ja per raons de justícia com fins ara. Els obser­va­dors més meti­cu­lo­sos i de vocació impar­cial diuen que el pro­to­col dels tras­llats i els ingres­sos a presó són iguals per a tot­hom i que tots els pre­sos pre­ven­tius hi pas­sen, sense dis­tin­ci­ons. Molt bé, doncs ara que conei­xem el ceri­mo­nial que fins avui ignoràvem este­nem la nos­tra pro­testa al tracte que reben els pre­sos en la mateixa situ­ació. A més: els “nos­tres” són càrrecs elec­tes i en qual­se­vol sis­tema judi­cial aquesta cir­cumstància acon­se­lla deferències. Entre el càrrecs elec­tes que no són del mateix cor­rent polític que els afec­tats, no hi ha “empre­nya­menta”? S’ha de ser inde­pen­den­tista per indig­nar-se de les con­di­ci­ons degra­dants?

Seguir el judici serà hor­rorós. Estic per donar-me de baixa de les “xar­xes soci­als” men­tre duri. A través d’aquest con­ducte inva­siu s’expres­sen els dia­ris digi­tals, inde­pen­den­tis­tes o “uni­o­nis­tes”. Si la rea­li­tat judi­cial ja és dura per ella mateixa, els uns i els altres han començat a des­ple­gar una nar­ració encara més dramàtica i de vega­des exa­ge­rada i falsa. Entre els favo­ra­bles al sobi­ra­nisme alguns havien afir­mat que la inde­pendència, tal com la conduïen els polítics, seria un bufar i fer ampo­lles sense dolor. Un dia ens lle­varíem i ja seríem inde­pen­dents. Ni ho notaríem perquè el forn de pa obri­ria com cada matí. Devia ser una estratègia acor­dada amb els actors polítics, que deien el mateix. El dolor ha estat intensíssim i fa mesos que dura. Ara es tracta, es veu, d’accen­tuar-lo. Suposo que per indi­ca­ci­ons també polítiques. Alguns líders inde­pen­den­tis­tes fien l’objec­tiu a la sentència, que pre­ve­uen dura. Par­len d’un “momen­tum” alli­be­ra­dor gràcies a la reacció de les mas­ses, a les quals s’ha de man­te­nir ten­sa­des des d’ara. Tres mesos de tensió afe­gida a la judi­cial, es poden supor­tar? El “momen­tum” es pro­duirà, o és una altra fan­ta­sia?