Quan els orcs oloren la por

Des de la moció de cen­sura, Pedro Sánchez ha inten­tat gene­rar un dis­curs del diàleg dins les lleis espa­nyo­les amb l’objec­tiu no tant de resol­dre el con­flicte català com de for­jar un marc d’equi­distància i cen­tra­li­tat per al PSOE. Però les elec­ci­ons anda­lu­ses han ali­neat un potent pol ultra­na­ci­o­na­lista espa­nyol que, amb el PP i Cs com a cap­da­van­ters i Vox com a motor ideològic, busca implan­tar un nou règim a l’Estat espa­nyol sota un para­digma pre­cons­ti­tu­ci­o­nal. Un marc que per­meti eter­nit­zar les dre­tes en el govern, enter­rar els soci­a­lis­tes a les cata­cum­bes de la història, homo­geneïtzar naci­o­nal­ment l’Estat per la força recen­tra­lit­zant l’Espa­nya autonòmica i faci­li­tar el con­trol de l’statu quo als poders fàctics econòmics. Final­ment, el règim i la sacro­santa Cons­ti­tució del 78 poden des­a­parèixer però per l’emergència d’una dreta que con­necta amb el fran­quisme però que se sus­tenta en un nou auto­ri­ta­risme de dis­seny arti­cu­lat des del popu­lisme de tècni­ques moder­nes i del naci­o­na­lisme exclo­ent.

La furi­bunda reacció con­tra el famós rela­tor, tea­tra­lit­zada per l’opo­sició mediàtica i política a Sánchez, no busca un sim­ple des­gast del PSOE. Forma part d’una ope­ració d’ani­qui­lació de l’alter­na­tiva política. Els esca­ra­falls d’ahir cul­mi­nen mesos de crítiques per anti­pa­tri­ota i per­se­guei­xen tren­car les files soci­a­lis­tes per pro­vo­car la des­ban­dada i el pànic inte­rior. Crear un esce­nari en què només sigui pos­si­ble durant dècades la victòria de les dre­tes per invi­a­bi­li­tat de l’alter­na­tiva que con­fi­gura l’actual aliança de les for­ces de la moció. I des­truir el somni sanc­hista d’un gran espai de cen­tre en què el PSOE pugui gover­nar amb un Cs dis­fres­sat de fals lib­dem. Rivera ja no vol ser capo­ral de Sánchez perquè, en la nova era de les dre­tes que ell albira, creu que pot aspi­rar a gene­ral fruit del trans­va­sa­ment del PP cap a Vox. Ara, després de l’esco­mesa de l’ultra­es­pa­nyo­lisme, a Sánchez li toca deci­dir: o fa avançar els acords amb els inde­pen­den­tis­tes per crear un front con­tra la invo­lució que li per­meti tenir pos­si­bi­li­tats de lide­rar l’Estat o es replega i es resigna a caure en la sub­si­di­a­ri­e­tat més abso­luta davant l’emer­gent poder “tri­fac­hito” –iceta dixit. Sánchez s’hi juga tant que s’ho juga tot. Molt més que un pres­su­post. I si li tre­mo­len les cames està per­dut. Les hor­des de Sàuron asset­gen La Mon­cloa. I ja se sap que els orcs olo­ren la por.