Colón ‘versus’ Gran Via

Sorprèn que l’“España de los bal­co­nes” esti­gui més enfa­dada que la Cata­lu­nya de l’1 d’octu­bre; a ells no els han pro­hi­bit votar, no els han esto­ma­cat, no els han forçat a exi­liar-se, no han pres els seus líders per ostat­ges i no els fan seure al banc dels acu­sats. Però ja vam veure a la Plaza Colón fa una set­mana que els segui­dors del trio ultra­na­ci­o­na­lista estan molt enfa­dats amb col·lec­tius molt diver­sos, i per damunt de tot, amb un col·lec­tiu con­cret: el dels cata­lans.

Només fa una set­mana a Colón cri­da­ven “Gol­pis­tas a prisión” i “Sánchez dimisión”. Ahir a la Gran Via cridàvem “Lli­ber­tat” i “Democràcia”. Ells, la ultra­dreta retrògrada, enro­cats en l’a-por-ellos, en con­tra dels drets dels altres i opo­sant-se al diàleg. Nosal­tres, a favor dels drets de tots i de seure a par­lar amb tot­hom. Una set­mana de diferència que marca un abisme: en el to de la mani­fes­tació, en la quan­ti­tat de per­so­nes mobi­lit­za­des, en els mis­sat­ges, i sobre­tot en els valors.

Una set­mana que ha tor­nat a can­viar el curs de la història i, adme­tem-ho, una set­mana en el trans­curs de la qual ha gua­nyat el res­sen­ti­ment de la Plaza Colón; un gra­pat de radi­cals han acon­se­guit les elec­ci­ons anti­ci­pa­des que exi­gien i, el més greu, han posat fi a l’espe­rança de diàleg entre governs.

Però aquesta set­mana nosal­tres també hem començat a gua­nyar. La dig­ni­tat amb què Oriol Jun­que­ras i Quim Forn han decla­rat davant del Tri­bu­nal Suprem, la luci­desa amb què els advo­cats han dibui­xat el ter­reny de joc tec­ni­co­polític en el qual té lloc el judici a la democràcia ha ser­vit per fixar el relat del pre­cari estat de salut de la democràcia espa­nyola davant l’atenta mirada de dese­nes de cor­res­pon­sals inter­na­ci­o­nals.

L’únic que ha per­dut aquesta set­mana ha estat Pedro Sánchez. Cedint a la pressió de PP, Cs i Vox i con­vo­cant elec­ci­ons no resoldrà el pro­blema que té amb Cata­lu­nya ni es garan­teix, en cas que tornés a gua­nyar, els suports dels par­tits sobi­ra­nis­tes per apro­var els pres­su­pos­tos. I sobre­tot ha per­dut l’opor­tu­ni­tat de ser valent i demos­trar que té una idea per a Espa­nya que no és la del trium­vi­rat reac­ci­o­nari i que està dis­po­sat a defen­sar-la.