Opinió

LA GALERIA

El gos i el seu amo

Els gossos han d’anar lligats, els perillosos amb morrió (no tota la gent ho compleix) i la merda dels gossos és la dels seus propietaris

En les dar­re­res set­ma­nes dife­rents gos­sos m’han bor­dat davant els seus amos i un (o una) em va mar­car els ullals a l’esquena. La clàssica defensa dels pro­pi­e­ta­ris, que diuen “tran­quil, que no fa res”, ja no em ser­veix, perquè no és la pri­mera vegada que un gos mal ense­nyat em deixa marca. El pri­mer abor­da­ment va ser esperpèntic i pre­o­cu­pant. Hi ha dues cases noves ocu­pa­des que no tenen cap pro­blema a dei­xar els llums oberts les 24 hores i amb­dues tenen gos­sos de la raça pit bull, crec, o pot­ser, bull ter­rier. Cami­nava pel mig del car­rer quan un d’aquests gos­sos em va bor­dar. Jo crido perquè algú en res­pon­gui abans no sigui tard i surt un home que en comp­tes de fer-li crits me’ls fa a mi: Què per què em queixo, que no n’hi ha per tant, i que el pro­blema és que m’he acos­tat massa a la casa! I aquí se’m van aca­bar els argu­ments. A mesura que la dis­cussió es feia més aspre, va pas­sar del català al cas­tellà, i vaig anar fent camí no fos cas que el gos s’ho repensés. El segon dia, trobo una amiga i una cone­guda amb qua­tre gos­sos. L’amiga els porta lli­gats i la com­pa­nya no, i un em lla­dra, però no li faig cas perquè xerro amb elles, i vet aquí que el gos llop m’envolta i em clava els ullals a l’esquena i, tot i por­tar jaqueta, camisa i samar­reta, em que­den mar­cats deu dies. La mes­tressa gai­rebé ni s’immuta. La ter­cera bor­dada em va venir d’una pare­lla de gos­sos amb pinta de molt poc peri­llo­sos. Els por­tava un noi. Em va lla­drar el petit i no li vaig donar més importància, però quan l’altre, que era gros, em va bor­dar a mig metre em vaig empre­nyar. El noi es va dis­cul­par, però l’aco­llo­nit vaig ésser jo que em veia amb una nova marca. Camino sovint pels matei­xos entorns amb dife­rents vari­ants, però tinc la sen­sació que hauré d’anar armat amb un bon gaiato. No soc cap fona­men­ta­lista anti­gos­sos, perquè m’agra­den i n’he tin­gut, però la dita que la meva lli­ber­tat acaba on comença la teva és massa qüesti­o­nada. Tot i que la majo­ria dels cone­guts que tenen gos­sos defen­sen que és millor no por­tar-los lli­gats perquè així no es bara­llen entre ells, ho puc des­men­tir de quan tenia un gos de tura i un dog argentí li va estri­par l’esquena. Els gos­sos han d’anar lli­gats, els poten­ci­al­ment peri­llo­sos amb morrió (no tota la gent ho com­pleix) i la merda dels gos­sos és la dels seus pro­pi­e­ta­ris. Vaja, com una paràbola dels nos­tres dies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia