La ciutat adormida

“Fa set anys Girona era una ciu­tat ador­mida, no tenia res a veure amb la d’ara, que té grans aspi­ra­ci­ons.” Frase pro­nun­ci­ada recent­ment per l’alcal­dessa de Girona, Marta Madre­nas, esco­llida pel PDe­CAT com a can­di­data a les pro­pe­res elec­ci­ons muni­ci­pals, per tal de repe­tir en el càrrec.

Madre­nas ha fet una aposta clara per l’inde­pen­den­tisme, no única­ment en forma d’adhesió, sinó de manera activa, dinàmica, com­pa­gi­nant el càrrec amb el de par­la­mentària. En aquest sen­tit es pot dir que ha aju­dat al clima i a la volun­tat d’una àmplia majo­ria de per­so­nes que defen­sem l’auto­go­vern. Per tant, des del res­pecte que ens mereix, i també con­si­de­rant que en pre­cam­pa­nya tot s’hi val, no tenim tan clar que, en el seu govern de la ciu­tat, l’acti­vi­tat i els resul­tats siguin tan cla­mo­ro­sos com ella pro­clama. Mani­fes­tar que “fa set anys Girona era una ciu­tat ador­mida” és asse­nya­lar clara­ment que l’actu­ació dels ante­ri­ors alcal­des Joa­quim Nadal i Anna Pagans fou nul·la o poc menys. Deu con­si­de­rar que posant l’eti­queta “Girona emo­ci­ona” o “Ciu­tat de fes­ti­vals” ja ha com­plert. Por­tant el circ –que rega­lava entra­des a tort i a dret, per jus­ti­fi­car assistència de públic– i molts espec­ta­cles i expo­si­ci­ons que no con­ci­ten altre interès que el propi dels habi­tants de la ciu­tat i no van més enllà, Girona s’ha des­per­tat.

No hem vist un pla de gestió muni­ci­pal de cara al futur que jus­ti­fi­qui l’entu­si­asme. I el que real­ment estan ador­mi­des són les obres i millo­res que la ciu­tat neces­sita i es recla­men insis­tent­ment des d’aquesta pàgina. Les ha recla­mat deta­lla­da­ment Àngel Gui­rado, Dani Vilà i altres arti­cu­lis­tes. El Barri Vell, que l’alcal­dessa també des­taca com un “èxit” del seu govern, es desfà a tros­sos. Quan un mar­bre o una pedra cauen, que­den els frag­ments a terra mesos i mesos. Els podríem iden­ti­fi­car un a un! L’expo­nent mes clar és l’“estany” que es va pro­jec­tar dar­rere mura­lla, prop del Por­tal Nou. No ha fun­ci­o­nat mai amb aigua pròpia! I s’ha anat degra­dant fins a arri­bar a ser una des­ferra. Totes les ciu­tats emmu­ra­lla­des exis­tents a Cata­lu­nya hi dedi­quen la millor atenció pel que sig­ni­fi­quen d’evo­cació del pas­sat i d’atrac­tiu per al visi­tant. En aquells man­dats ante­ri­ors “ador­mits” es va pro­mo­ci­o­nar la mura­lla, es va crear el camí de ronda al damunt; i es varen dig­ni­fi­car bar­ris com el de la Barca, que sem­blava que mai sor­ti­rien de la pit­jor sor­di­desa ante­rior.

Ara, els pro­jec­tes urbanístics dor­men als calai­xos, i aug­menta la burocràcia. Espe­rem que la senyora can­di­data ens il·lumini amb un pla de futur datat i finan­ce­ra­ment jus­ti­fi­cat, que no sigui única­ment de pla­te­rets. Una mirada a l’entorn –pobles i ciu­tats– és sufi­ci­ent per veure com ens estan pas­sant la mà per la cara!