Copacabana rockera

Gene­ral­ment, només es parla de Copa­ca­bana com un dels epi­so­dis des­ta­cats en la pre­història de Sopa de Cabra o com el “grup d’ins­ti­tut” de Josep Thió. Pot­ser és el moment, ara que estan a punt de com­plir-se els 40 anys de la fun­dació de Copa­ca­bana –en una entre­vista que els va fer Xevi Pla­nas per a aquest diari, l’any 1982, Thió recor­dava que el grup havia nas­cut “la nit de Nadal del 79”– per rei­vin­di­car la importància d’aquesta for­mació pio­nera, “l’únic grup gironí de rock que canta les seves lle­tres en català”, com subrat­llava Pla­nas en l’esmen­tada entre­vista. Real­ment, el nom no va ser la tria més encer­tada del grup: Copa­ca­bana és més nom d’orques­tra de ball que de grup de rock i, a més, en aquell moment encara estava molt fresc l’èxit de la cançó Copa­ca­bana, de Barry Mani­low, rei immor­tal dels comi­ats de sol­ters i altres far­res desin­hi­bi­des: “Her name was Lola, she was a show­girl...” Com a mínim, aquells joves músics giro­nins eren cons­ci­ents del que havien fet: “A prin­ci­pis del 80, vam deci­dir de for­mar un grup esta­ble, i vam triar el lleig nom (que encara con­ser­vem) de Copa­ca­bana”, con­ti­nu­ava Thió, el 82. En aquell moment, la banda estava for­mada pels ger­mans Josep i Pere Thió, gui­tarra rítmica i solista, res­pec­ti­va­ment; Jaume Rufí (veu); Xavier Jubert (bate­ria) i Kei Macias (baix), però també hi van pas­sar, abans o després, altres músics com ara Ignasi Con­tre­ras (baix) i Jaume Bui­xa­dera (gui­tarra).

Durant els apro­xi­ma­da­ment sis anys que el grup va fun­ci­o­nar, va actuar sovint, bàsica­ment a Girona i les seves comar­ques. Per exem­ple, el 30 d’octu­bre del 1983 va tocar en una mos­tra de rock gironí, Girockna 83, orga­nit­zada per l’Ajun­ta­ment dins la pro­gra­mació de les Fires de Sant Narcís. A l’enve­lat de la Copa, hi van actuar, a més de Copa­ca­bana, altres for­ma­ci­ons locals com ara Stress, Match i els punks Exter­mi­nio. L’any següent, també a l’enve­lat de les Fires, Copa­ca­bana va com­par­tir una nit amb Jorge Martínez i els seus Ile­ga­les. I, evi­dent­ment, Copa­bana va vol­tar per les cata­cum­bes de l’under­ground gironí i va tocar al squat del Por­tal Nou, la cèlebre casa ocu­pada on es va cui­nar la Sopa de Cabra. De Copa­ca­bana van sor­gir algu­nes cançons com ara Podré tor­nar enrere, Mai tro­baràs, Dins un núvol i, espe­ci­al­ment, L’Empordà, amb lle­tres de Rufí, que Thió va recu­pe­rar amb Sopa de Cabra. Una de les poques mos­tres que que­den de com sonava Copa­ca­bana és el vide­o­clip de Tu, jo i la cir­cumstància , rea­lit­zat per Car­lus Camps el 1984, que es pot tro­bar a You­tube. Autèntic teen spi­rit.