Opinió

LA CRÒNICA

L’areny de Girona

Tot el marge dret de l’Onyar era una franja plana de terra, amb un cobri­ment argilós. El riu s’hi movia amb como­di­tat. A una banda i l’altra ja s’hi cele­bra­ven mer­cats i fires, com asse­nyala el topònim Mer­ca­dal, docu­men­tat des de l’any 1007. L’any 1160 Ramon Beren­guer IV ordenà el mer­cat, i al llarg de dos segles, entre el XII i el XIV, Girona edi­ficà i després con­so­lidà un nou barri que esde­vindrà el nucli econòmica­ment i soci­al­ment més impor­tant de la ciu­tat, men­tre que la Força Vella que­dava en mans del bisbe, canon­ges i cler­gues a l’entorn de la Cate­dral i la comu­ni­tat jueva, a l’àrea emmu­ra­llada a un cos­tat i altre del car­rer Major del Call, avui car­rer de la Força. Ben aviat aquest eixam­ple urbà fou un espai pri­vi­le­giat per a l’esta­bli­ment de cases senyo­ri­als de famílies benes­tants que eixien de les mura­lles per ins­tal·lar-se al pla. Així s’estengué pro­gres­si­va­ment en àrees poc apro­pi­a­des fins a la part baixa de Sant Feliu i Sant Pere, amb l’aigua­bar­reig de l’impre­vi­si­ble riu Galli­gants, ocu­pa­des per l’expansió demogràfica de la ciu­tat, però cas­ti­ga­des per més d’un cen­te­nar d’inun­da­ci­ons, algu­nes de molt tràgiques.

Els his­to­ri­a­dors Edu­ard Canal, Josep M. Nolla i Jordi Sagrera ens posen a les mans el volum dotzè de la for­mació històrica de Girona, ara amb l’enun­ciat L’Areny: segles XI-XV. Es tracta –com els ante­ri­ors– d’un estudi molt docu­men­tat, amb mul­ti­tud de referències, cites bibli­ogràfiques i amb els dibui­xos pre­ci­o­sis­tes de Jordi Sagrera que plas­men l’evo­lució d’aquesta àrea des que era poc més que un llit de riu fins a la con­so­li­dació d’un barri edi­fi­cat a les dues ban­des, on es tro­ba­ria la plaça de les Cols, amb la pei­xa­te­ria, la car­nis­se­ria i el mer­cat. Tot amb l’estudi minuciós d’escrip­tu­res públi­ques i altres docu­ments de l’època. Hom queda impres­si­o­nat per l’intens tre­ball de recerca que suposa cada volum, amb referències con­cre­tes gai­rebé de cada casa i de cada espai, i ama­nit per la traça del dibui­xant que ens per­met fer-nos idea cabal del que s’hi escriu.

Les auto­ri­tats ben aviat esco­lli­rien aquesta nova ocu­pació urbana per ins­tal·lar el seu poder: la cúria i altres dependències del poder reial, al segle XV la Casa de la Ciu­tat –actual Ajun­ta­ment– a la plaça de les Albergínies, avui plaça del Vi. Des dels seus ini­cis, docu­men­tats des de l’any 992, ha estat sem­pre el nucli prin­ci­pal de la ciu­tat, però també el que ha sofert les pit­jors embran­zi­des dels aiguats, les pes­tes i les guer­res.

El lli­bre ens retorna a l’edat medi­e­val de la ciu­tat, la seva vida, la seva gent, la for­mació de car­rers i pla­ces que avui tran­si­tem dis­tre­ta­ment, i ens ajuda a conèixer amb més detall aquest cor íntim de la nos­tra vella ciu­tat. És un pri­vi­legi que que­darà per a la història!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia