Campanya empresonada

Arri­bats a aquest punt, sem­bla evi­dent que Marc­hena o la mateixa Junta Elec­to­ral Cen­tral -que ahir no va tenir manies a desau­to­rit­zar la de Bar­ce­lona per dic­ta­mi­nar que TV3 no havia d’haver retransmès la històrica mani­fes­tació sobi­ra­nista a Madrid-s’inven­ta­ran qual­se­vol excusa, empa­rada en la seva sui gene­ris inter­pre­tació de la lega­li­tat, per dene­gar-les. Però les peti­ci­ons d’ERC i JxCat per cele­brar actes elec­to­rals a les pre­sons no són tan sols legítimes, sinó política­ment irre­ba­ti­bles. Si Jun­que­ras és can­di­dat i no se’l deixa sor­tir a fer cam­pa­nya, per què no pot mun­tar un míting a la presó, com Pode­mos ja va fer a Anda­lu­sia? Si Sànchez és cap de llista, per què no pot con­fron­tar les seves idees amb les d’altres par­tits en un debat públic a Soto del Real? Que la justícia espa­nyola ho tombi és pre­vi­si­ble, però que ni ho accep­tin els seus rivals el 28-A parla molt (poc) de la seva cate­go­ria democràtica.