La massa

Quan sento parlar de la massa, inevitablement em ve al cap aquella sèrie de TV que va acompanyar-me en les sobretaules de la meva adolescència. Es tractava de l’adaptació televisiva del còmic protagonitzat per un dels grans personatges de ficció d’aquell moment: l’increïble Hulk. El recorden? És l’alter ego del científic Bruce Banner, qui, a causa d’un error en un experiment, es converteix en Hulk, un monstre enorme, de color verd i molt destructiu. Com una espècie de Dr. Jekyll i Mr. Hyde de la guerra freda i la carrera atòmica. Justament em va venir al cap la imatge de la bèstia verda sense camisa i amb els pantalons esparracats quan vaig sentir, al Suprem, aquell primer guàrdia civil parlant de la massa per referir-se als ciutadans que pacíficament protestàvem davant de la seu del Departament d’Economia contra les detencions practicades el 20 de setembre del 2017. La massa! Hi ha una manera més clara de deshumanitzar un col·lectiu? Una massa agressiva de muralles humanes que va protagonitzar una explosió tumultuària que va donar pas a un període insurreccional que es va convertir en un polvorí. Una massa irracional amb milers i milers d’ulls plens d’odi que van provocar terror en aquells pobres policies i guàrdies civils que mai havien viscut una violència com aquella. Una massa que, fins i tot, va fer tremolar agents bregats en la lluita contra ETA o contra les pitjors bandes de narcotraficants. La massa contra la qual lluitava l’abnegat tinent coronel Baena de dia i Tácito de nit. La massa que aquell 20 de setembre llançava clavells bomba o avions de paper amb caps nuclears des dels bars de la vora de la zona zero. Uns bars que no van tancar les seves portes malgrat l’ambient de violència angoixant provocat per la massa. Ni restaurants, ni botigues de roba o calçats, ni farmàcies, ni estancs, ni supermercats, ni fruiteries, ni llibreries... Ni tampoc teatres. I si no que ho preguntin a la secretària judicial, que va sortir per la porta del Coliseum després d’haver fet una escalada de nivell 8 (amb casc, corda, arnès, mosquetons, peus de gat i grampons) pels teulats dels edificis de la zona. Tot per culpa de la massa...