Periodisme a judici

Segur que tots els lec­tors recor­den la lle­ta­nia dels pre­sen­ta­dors dels tele­notícies de TV3 quan havien d’intro­duir les infor­ma­ci­ons de cam­pa­nya en els blocs elec­to­rals; expli­ca­ven als espec­ta­dors que els peri­o­dis­tes no sig­na­ven les peces en senyal de pro­testa pel còmput de minu­tatge que els impo­sa­ven els par­tits a l’hora de cobrir la infor­mació de cam­pa­nya. I tenien tota la raó de fer-ho; apar­car el cri­teri periodístic a l’hora d’ela­bo­rar i orde­nar la infor­mació era un des­propòsit que anava en detri­ment de la lli­ber­tat de premsa i la lli­ber­tat d’infor­mació.

Per sort, el sen­tit comú es va impo­sar i els blocs van des­a­parèixer, i poc ens podíem ima­gi­nar que dos anys després seria la Junta Elec­to­ral qui inter­vin­dria de manera tan mal­des­tra als infor­ma­tius dels mit­jans públics. A banda de la pro­hi­bició d’uti­lit­zar ter­mes com “pre­sos polítics” o “exi­li­ats” –que uti­lit­zen sense pro­blema mit­jans de tot el món per refe­rir-se als líders sobi­ra­nis­tes cata­lans–, la Junta Elec­to­ral Cen­tral con­si­dera que la retrans­missió de la mani­fes­tació que es va fer a Madrid el dia 16 vul­nera els drets dels par­tits que no hi eren repre­sen­tats.

No és la pri­mera vegada; ja ho va fer per la retrans­missió de la mani­fes­tació de la Meri­di­ana la diada del 2015. En aquell cas, la mani­fes­tació es va fer dins la cam­pa­nya elec­to­ral. Però en el cas de Madrid aquesta cir­cumstància no es pro­du­eix: ni es va fer dins període de cam­pa­nya, ni la van con­vo­car els par­tits (sinó les enti­tats) ni tenia per objec­tiu dema­nar o influir en el vot; va ser una mani­fes­tació total­ment ali­ena a les con­vo­catòries elec­to­rals, que s’havia con­vo­cat abans fins i tot de saber que hi hau­ria elec­ci­ons, i que el que bus­cava era denun­ciar la regressió dels drets fona­men­tals a l’Estat i pro­tes­tar con­tra el judici a la democràcia. I, objec­ti­va­ment, era notícia que tants milers de cata­lans es des­pla­ces­sin a Madrid per pri­mera vegada per cele­brar un acte mul­ti­tu­di­nari. Rega­lar ara dues hores de tele­visió als par­tits uni­o­nis­tes en com­pen­sació és no enten­dre la diferència entre soci­e­tat civil i par­tits, ni enten­dre la diferència entre infor­mació i pro­pa­ganda. És el que passa quan jut­ges diuen als peri­o­dis­tes com han de fer la feina.