De reüll
La Caputxeta bevia sang
El renou que ha provocat la decisió de la comissió de gènere de l’escola Tàber de Barcelona d’assenyalar els contes sexistes basats en estereotips que cronifiquen les desigualtats de gènere m’ha fet recordar el que una ponent explicava en una recent jornada professional sobre literatura infantil i juvenil: si ens haguéssim quedat en el relat oral que s’explicava a Europa a l’edat mitjana, el llop convidaria la Caputxeta Vermella a beure sang i menjar carn de l’àvia difunta, abans de fer-la entrar despullada al llit. Les versions, primer de Perrault i, més tard, dels Germans Grimm, van eliminar les escenes més truculentes, això sí, uns quants segles més tard, i si ara ens semblen sexistes és perquè ho són, però ningú no posa en dubte ni la qualitat literària ni la grandesa com a clàssic universal. Els contes evolucionen, o ho haurien de fer, de la mateixa manera com evoluciona la societat. I en podem gaudir del clàssic i d’una versió actualitzada. A les llibreries trobem tot tipus de versions, com les que fan Vivim del Cuentu als Contes Desexplicats. En campanya electoral, s’ha aprofitat per mentir sobre la iniciativa dels pares de l’associació familiar que busca promoure la coeducació dels infants (els llibres ni els censuren, ni els amaguen ni els cremen). Veig per xarxes un suposat article titulat “Censurats La Caputxeta Vermella i 200 contes perquè no agraden al feminisme d’esquerres.” Aquest sí que és un conte (però dels dolents).
