Escòcia, segon intent

Hi ha una ultra­dreta espa­nyola que ara es dedica a com­pa­rar el movi­ment del Bre­xit amb el procés català. Con­si­de­ren que són pràcti­ca­ment cal­cats. Voci­fe­ren que els cata­lans i els britànics el que volen és dei­xar Espa­nya i la Unió Euro­pea (UE), res­pec­ti­va­ment, perquè són de mena inso­lidària i con­si­de­ren que un futur en soli­tari els pot sal­var de tots els greu­ges que ara patei­xen. En fan befa. Fins aquí tot feia molta gràcia a la ultra­dreta que va de moderna, que ara defensa els tre­ba­lla­dors i autònoms i que pràcti­ca­ment vol pagar totes les fac­tu­res de les famílies. Fins que aquesta set­mana la minis­tra prin­ci­pal d’Escòcia, Nicola Stur­geon, anun­ci­ava que vol fer un segon referèndum d’inde­pendència abans d’aca­bar la legis­la­tura, el 2021, si el Regne Unit es dis­posa a mar­xar de la UE. Un nou referèndum? Con­si­dera que Escòcia ha de deci­dir si ha de seguir com a nació dins de la Unió Euro­pea o ha de seguir els pas­sos del Regne Unit? Aques­tes serien les qüesti­ons. Escòcia ja va votar un referèndum d’inde­pendència el 2014 i el resul­tat de la votació va ser a favor de roman­dre a la Gran Bre­ta­nya. La cam­pa­nya de Lon­dres per seduir els esco­ce­sos va ser èpica però el procés del Bre­xit –Escòcia va votar a favor de que­dar-se a la UE– ha minat la con­fiança entre les parts. El procés escocès no és només un mal­de­cap per al Regne Unit sinó també per a la Unió Euro­pea perquè, de nou, les com­pa­ra­ci­ons sem­pre són odi­o­ses.