Adeu, cinema Paradiso

L’Anna és una veïna del Barri Vell afi­ci­o­nada al cinema. Amb l’avan­tatge que exis­teix una sala d’exhi­bi­ci­ons com el cinema Truf­faut molt a prop de casa seva. Des del por­tal d’aquell lloc fins a l’inte­rior, hi ha un cami­net res­se­guit per una tira­llonga de jar­di­ne­res, per fer més ama­ble el pas. Però les jar­di­ne­res –ai, las– sem­pre eren mig mor­tes, des­cu­ra­des, ple­nes de matolls.

Així que la veïna es va engi­po­nar per sub­mi­nis­trar pel seu compte un seguit de tes­tos i plan­tes que tor­nes­sin a omplir de joia aquell breu recor­re­gut. De tant en tant un jar­di­ner hi feia una volta per tenir-lo a punt. En un espai al final, hi va aparèixer un mural de Pau Mora­les, amb un músic que toca una trom­peta de jazz. Un seguit de car­tells de pel·lícules estre­na­des res­se­guia l’altra paret. Tot ple­gat era humil, però feia goig: entra­ves al paradís.

Aquesta set­mana han tor­nat els tes­tos a la veïna. Com és sabut, han començat les obres anun­ci­a­des des de fa tant de temps. I les plan­tes i les flors hau­rien estat mala­gua­nya­des per dei­xar-les per­dre. Així que les hi han tor­na­des. És el pri­mer moment de l’ender­roc del vell Truf­faut. Des­co­nei­xem el futur del mural de Pau Mora­les.

Molts anys enrere, una ini­ci­a­tiva bri­llant d’un grup d’entu­si­as­tes i crítics del setè art va convèncer l’Ajun­ta­ment de res­tau­rar un espai de l’antic cinema Modern –que era tan­cat de feia temps– per ins­tal·lar-hi una sala d’art i assaig. Es va fer un con­curs públic i aquell col·lec­tiu va gua­nyar por­tar-ne la gestió. L’any 2001 va pas­sar a for­mar part de la xarxa més impor­tant del cinema euro­peu –Europa Cine­mes– i el 2015 es va afe­gir al grup de cine­mes d’arreu d’Europa per for­mar Cine­arte, que pro­jecta films en el seu idi­oma ori­gi­nal, amb subtítols. Hem assis­tit a memo­ra­bles tar­des i nits de cinema en què hem vist les millors pro­duc­ci­ons euro­pees i mun­di­als, amb una pan­ta­lla gegant i un so per­fecte. Sense aquest cinema, mol­tes pro­duc­ci­ons no s’hau­rien pogut veure a la ciu­tat de Girona, pel seu poc ren­di­ment comer­cial. El nivell ha estat sem­pre selecte, tot res­pec­tant gus­tos i opi­ni­ons.

L’Ajun­ta­ment ha sig­nat un con­veni amb la Unió Euro­pea per empren­dre les enyo­ra­des obres per con­ver­tir el vell cinema Modern en un com­plex de sales d’audi­ci­ons i reu­ni­ons. És obli­gat cons­truir el pro­jecte en divuit mesos, apres­sats per l’obli­gació esta­blerta. En cas con­trari, s’hau­ria de tor­nar la sub­venció. Aca­ba­des les obres, hi haurà dos espais dedi­cats al Truf­faut, que, men­tres­tant, con­ti­nua viu i es tras­llada a una sala dels cine­mes Plaça, on la pan­ta­lla és més reduïda i –què voleu que us digui– perd l’encant d’aquell mític cinema Para­diso del Barri Vell.

La veïna, però, s’ha com­promès a regar i cui­dar les plan­tes i les flors, amb l’espe­rança que algun dia puguin tor­nar a lloc.