De socis a rivals

Pedro Sánchez s’ha tor­nat a tro­bar, després de la cam­pa­nya elec­to­ral més insul­tant que es recorda, amb els seus prin­ci­pals adver­sa­ris, Pablo Casado i Albert Rivera. Han estat dues reu­ni­ons pro­to­col·làries en què els dos diri­gents que van per­dre les elec­ci­ons han pre­sen­tat cre­den­ci­als i full de ruta. El no a la inves­ti­dura del can­di­dat soci­a­lista estava asse­gu­rat; però, tal com s’ha desen­vo­lu­pat la cam­pa­nya elec­to­ral, aquest inter­canvi de posi­ci­ons ha permès visu­a­lit­zar la pri­mera inflexió en la política del PP i Cs que cal tenir en compte a les por­tes d’un nou període elec­to­ral. El teló ha bai­xat i Casado i Rivera s’han pre­sen­tat ara davant Sánchez com uns diri­gents pac­tis­tes en temes que fins ara els tenien enfron­tats, com ara la situ­ació cata­lana. Casado, sense men­ci­o­nar el 155, ofe­reix els seus 66 dipu­tats, majo­ria abso­luta, a qui fins fa poc era “un traïdor” i ho fa per con­sen­suar un pla per a Cata­lu­nya. Els 57 de Rivera, també majo­ria abso­luta, es des­ti­nen con­cre­ta­ment a l’apli­cació imme­di­ata del 155 i evi­tar “els talls a l’auto­pista dels CDR”. Són els regals sota el braç amb què es pre­sen­ten davant Sánchez cons­ci­ents que la seva lluita ara és una altra. Han dei­xat de ser socis per con­ver­tir-se en rivals i acon­se­guir el pro­ta­go­nisme en la ban­cada de l’opo­sició. Casado, més ben asse­gut, abaixa el to per con­ser­var la pri­mera fila. Rivera sem­bla que optarà per lide­rar l’esbron­cada fent nova­ment ús de men­ti­des i exa­ge­ra­ci­ons.