I ara, les municipals

Aquests dies sen­ti­rem mol­tes pro­pos­tes de com s’han de gover­nar els nos­tres muni­ci­pis en els pròxims qua­tre anys. En unes elec­ci­ons tan pro­pe­res als ciu­ta­dans com són les muni­ci­pals, els can­di­dats també ens són pròxims, fins i tot en alguns casos són veïns. A cada muni­cipi, més o menys tots ens conei­xem, i pre­ci­sa­ment per això no ens poden enga­nyar, i si ho inten­ten sem­pre els aca­bem des­co­brint. I és clar, sem­pre hi ha allò que després et pots tro­bar pel car­rer aquell que no ha com­plert les seves pro­me­ses. Pot­ser per això els bons alcal­des i alcal­des­ses sem­pre han estat molt apre­ci­ats i esti­mats pels seus con­ciu­ta­dans, cosa que difícil­ment passa en altres ins­ti­tu­ci­ons. En els comi­cis locals, sovint votem mirant més les per­so­nes i els equips que les sigles o les ide­o­lo­gies. Sen­ti­rem mol­tes idees bones i pro­pos­tes de futur per als nos­tres pobles i ciu­tats. Volem que les nos­tres urbs siguin per a les per­so­nes que hi viuen, on gau­dim i con­vi­vim i ens gua­nyem la vida. Volem ciu­tats habi­ta­bles i sos­te­ni­bles. En aquest cas Girona, que ja ha dei­xat de ser aque­lla vila petita i deli­cada, la veiem com una àmplia àrea urbana que neces­sita un bon sis­tema de trans­port públic, amb una bona qua­li­tat de l’aire, amb una pla­ni­fi­cació urbana pen­sada per mini­mit­zar l’ús del cotxe per acon­se­guir les millors con­di­ci­ons per als via­nants. Caldrà que valo­rem entre les pro­pos­tes dels can­di­dats les d’aquells que ens pre­sen­tin polítiques de mobi­li­tat que pri­o­rit­zin el trans­port públic, a peu o en bici­cleta, ja que fins ara totes les polítiques han por­tat i por­ten cap a un incre­ment de vehi­cles pri­vats que cir­cu­len per la ciu­tat amb tots els pro­ble­mes que això genera (ocu­pació d’espais que hau­rien de ser per als via­nants, trànsit, con­ta­mi­nació, con­gestió, acci­dents). A banda del fac­tor per­so­nal, ens hau­rem de fixar molt en quin model de ciu­tat ens pre­sen­ten els can­di­dats i si ens pro­po­sen polítiques valen­tes i tren­ca­do­res. Seria maco que algú ens parlés de crear apar­ca­ments dis­su­a­sius als afo­res, con­nec­tats amb el cen­tre urbà amb un bon ser­vei de trans­port públic, un sis­tema que ha donat resul­tats excel·lents en el que avui són les ciu­tats més habi­ta­bles d’Europa. Hi va haver un temps en què Girona va expe­ri­men­tar una gran trans­for­mació, ara pot­ser seria l’hora de pre­pa­rar la ciu­tat per a una segona gran trans­for­mació i afron­tar-la.