I les europees?

Les pro­pe­res elec­ci­ons euro­pees estan des­ti­na­des a aixe­car una expec­tació mediàtica inu­si­tada. Les ins­ti­tu­ci­ons de Brus­sel·les s’han vist sem­pre des de la llu­nya­nia i la par­ti­ci­pació se n’ha res­sen­tit. Aquesta vegada, però, hi ha dife­rents fronts oberts que dibui­xen dife­rents esce­na­ris que mar­ca­ran els pas­sos de la política euro­pea dels pròxims anys. La par­ti­ci­pació del pre­si­dent Car­les Puig­de­mont com a can­di­dat és una de les notícies de la set­mana i la cam­pa­nya elec­to­ral que es pre­para– amb gira euro­pea que pas­sarà per països com Ale­ma­nya, Regne Unit i Eslovènia– pro­met.Si res no can­via fins al 26 de maig, el Regne Unit també haurà de votar en aques­tes elec­ci­ons. Els dos grans par­tits britànics, de moment, opten per no fer-se massa visi­bles men­tre que el nou par­tit Change UK – for­mat per antics dipu­tats con­ser­va­dors i labo­ris­tes– pro­posa llui­tar con­tra el Bre­xit encara que ara ja sigui tard. Per la seva banda, els con­tra­ris a for­mar part de la Unió Euro­pea seran encapçalats per l’incom­bus­ti­ble Nigel Farage. De fet, els par­tits anti­eu­ro­peis­tes somien acon­se­guir un gran resul­tat per poder anar des­ves­tint les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees. La crisi econòmica ha estat un revul­siu per a aquests par­tits d’extrema dreta i antii­mi­gració. Són unes elec­ci­ons en què les cam­pa­nyes elec­to­rals i els resul­tats poste­ri­ors s’inter­pre­ta­ran en clau local però que tin­dran un gran pes al Par­la­ment Euro­peu. Que comenci la cam­pa­nya.