Caça de bruixes

La Cham­pi­ons ha mort. Ha estat un assas­si­nat. El bar­ce­lo­nisme ambi­ci­o­nava la immor­ta­li­tat d’un ter­cer tri­plet i el que ha immor­ta­lit­zat és una pata­cada històrica i rein­ci­dent, aquest cop davant el Liver­pool i en un dels grans tem­ples de la mística del fut­bol com és Anfi­eld. Hi ha cla­mor de ven­jança. Caça de brui­xes. El que fa uns pocs dies era cert, rao­na­ble, sòlid, satis­fac­tori, ara és ines­ta­ble com l’anti­matèria. No hi ha regles, ni mesu­res, ni cri­teri. El res­pecte s’ha tor­nat menys­preu. La bona feina, el ren­di­ment i el com­promís per­so­nal i pro­fes­si­o­nal des­can­sen en pau a l’embús de llis­tes de bai­xes que col·lapsa l’entorn culer. Tam­poc és això.

No es tracta de si Val­verde pot seguir diri­gint l’equip o dei­xar pas a un altre, ni de si el club ven un, dos o cinc juga­dors. No es tracta de tenir un pla de con­tingència més o menys dràstic per res­ca­tar la il·lusió del bar­ce­lo­nista. Es tracta del full de ruta del club, si és que n’hi ha un. Es tracta de quin és el para­digma fut­bolístic que es per­se­gueix; de tenir clar si Messi ha de ser la cire­reta o tres quar­tes parts del pastís; de si alguns dels juga­dors han de ser into­ca­bles pel que ja han gua­nyat, més que pel que poden gua­nyar; de si es vol tapar els forats d’un vell cicle gloriós o cons­truir-ne un de nou, encara que no es gua­nyi la pròxima lliga de car­rer.

Val­verde l’encerta i s’equi­voca com tots, pri­o­ritza gua­nyar com la immensa majo­ria i ha fet una feina molt bona, tra­ient suc de la plan­ti­lla i engrei­xant el pal­marès del club amb 4 títols de 7 pos­si­bles a falta de la final de Copa. Pot­ser no sigui l’entre­na­dor ideal per al pròxim cicle que cal cons­truir (o sí), però abans de resol­dre-ho pot­ser cal­dria pre­gun­tar-se, per exem­ple, per què tota l’espina dor­sal de l’equip passa dels 30 anys i ja ho ha gua­nyat tot i més; per què la plan­ti­lla només té un juga­dor de les carac­terísti­ques d’Art­hur; per què el club vol omplir ara el mig camp amb Art­hur, De Jong, Aleñà i Riqui Puig i fins ara l’ha omplert amb Raki­tic, Andre Gomes, Pau­linho o Arturo Vidal; per què el Barça ha tin­gut 3 direc­tors tècnics dife­rents en cinc anys; o per què el fit­xatge més car de la història del club serà també el fiasco més des­co­mu­nal.