Anar per feina

S’escri­uen aques­tes lle­tres quan Girona és plena d’escom­bra­ries pen­dents de reco­llir –inclo­ses algu­nes d’enor­mes d’esta­bli­ments sani­ta­ris, amb el risc de con­ta­mi­nació que supo­sen– men­tre ben a prop esforçats equips muni­ci­pals i de volun­ta­ris i voluntàries pre­pa­ren els diver­sos esce­na­ris per al Temps de Flors. Alguns molt esca­ients, i altres amb símpto­mes de “final de curs” esco­lar. Crec que esta­rem d’acord que no es podia con­sen­tir que els fets arri­bes­sin a aquesta situ­ació a les por­tes d’un esde­ve­ni­ment que s’anun­cia com a exem­plar, i que costa molts diners i molt de tre­ball gratuït i de paga­ment. És d’espe­rar que imme­di­a­ta­ment es trobi una solució a aquest con­flicte, per evi­tar que els visi­tants que després de bai­xar del bus a l’altre cos­tat del Ter hagin fet via a la ciu­tat con­tem­plin un rebom­bori de dei­xa­lles i flo­re­tes, tot bar­re­jat!

A les envis­tes de les pro­pe­res elec­ci­ons muni­ci­pals els par­tits s’esfor­cen per fer pro­me­ses a la ciu­ta­da­nia. Obres i millo­res a dojo! Ja està bé que ho facin, ja que qui faci una volta per Tar­ra­gona o Lleida obser­varà les millo­res ope­ra­des en aques­tes ciu­tats, i entendrà com Girona ha que­dat enrere en molts aspec­tes. En canvi, no hem vist prou clara­ment que asse­nya­lin esme­nes impor­tants en l’admi­nis­tració diària a l’Ajun­ta­ment. Tal vegada és un tema “tabú” que és millor no tocar, o que no és prou cri­da­ner per als elec­tors. Però el cert és que en aquests dar­rers temps els alts fun­ci­o­na­ris muni­ci­pals s’han eri­git en els factòtums, ban­de­jant alts càrrecs ele­gits, que ho per­me­ten, fent la impressió que obser­ven una pre­venció vis­ce­ral a no pren­dre deci­si­ons que puguin resul­tar arbitràries o cap­ci­o­ses. S’ha incre­men­tat de tal manera la sub­missió a les nor­mes escri­tes, que davant de qüesti­ons que els ciu­ta­dans sol·lici­ten, des de les ofi­ci­nes muni­ci­pals hi donen vol­tes i més vol­tes, amb un tre­mo­lor de cames que els tena­lla i els impe­deix pren­dre deci­si­ons amb una cele­ri­tat rao­na­ble, sem­pre per por de ficar els peus a la galleda. Al final, la sub­missió a l’inter­ven­tor i al secre­tari sol pre­val­dre.

Per altra part, a l’Ajun­ta­ment de Girona li falta un “cap de man­te­ni­ment” que observi com estan els pavi­ments –per exem­ple– pel trànsit rodat. Els taxis­tes, que es conei­xen els tra­jec­tes de memòria, es veuen obli­gats a cir­cu­lar fent peti­tes gira­gon­ses per evi­tar els forats. Para­digma d’aquest estat és el car­rer Pom­peu Fabra, fins a la plaça de Cata­lu­nya. Es tracta d’una autèntica “mun­ta­nya russa” que els con­duc­tors sofrei­xen diària­ment.

La situ­ació interna de les ofi­ci­nes muni­ci­pals exi­geix posar-hi mà, sense com­ple­xos. Les for­ma­ci­ons que aspi­ren a entrar al con­sis­tori farien bé de pro­me­tre solem­ne­ment que estan dis­po­sa­des arre­man­gar-se i anar per feina.